Recentment s'ha conegut que l'Audiència Provincial d'Àlaba ha ratificat la sentència que condemna a Eliseo Gil, a la qual afegeix una multa bastant ridícula de sis euros al dia durant sis mesos. El raonament tant del jutge que va dictar la sentència com de l'Audiència es pot resumir de la manera següent: De les 39 peces analitzades pel geòleg José Vicente Navarro, funcionari de l'IPCE de Madrid, 36 són falses, ja que en elles s'han trobat restes de metalls moderns (uns 25 tipus diferents de metalls). I encara que després de diversos interrogatoris i registres no han trobat proves contra Eliseo Gil, estan “convençuts” que ha estat l'autor “mediat o el que és”, és a dir, uns altres (tercers) podrien ser, però sabent ell mateix.
La ruptura de la cadena de custòdia, és a dir, el fet que els grafits estiguessin en mans de la querellant (és a dir, de la Diputació) durant anys no té gens d'importància, ja que no es pot posar en dubte l'honestedat d'aquesta institució, a més de que a ella li interessava més que a ningú que les troballes fossin reals. Els quedava el relliscós tema de la desmotivació, la falta de mobilitat de l'Elisi, i això s'ha resolt de sobte recordant l'ambició i la complexitat de la condició humana.
"Les deliberacions científiques són les que han de decidir els debats científics i no els jutges. Que facin les anàlisis necessàries a totes les peces, començant pels gairebé tres-cents que han quedat fora del judici"
La sentència de l'audiència menysprea l'informe pericial presentat per la defensa en el judici pel geòleg Mikel Albisu, en el qual es demostra a través de sessions de laboratori que si les gravacions anessin modernes la densitat dels metalls seria gairebé deu vegades major que la que apareix en els grafits, i que aquestes restes de metall podrien ser conseqüència del procés de neteja i noves manipulacions. A més, la sentència s'atreveix a dir que si en les estries de les peces no apareix cap crosta, aquests grafits són nous. Per tant, els grafits que es mostrin en aquests museus han de ser també nous, ja que estan gairebé sempre nets.
En definitiva, un insult a la justícia. Una sentència ha de ser convincent, comprensible per a qualsevol. No pot ser un exercici d'imaginació l'intent de justificar el que no es pot justificar, l'intent de provar el que no es pot demostrar. I en aquesta ocasió, la sentència hauria de reconèixer que no s'ha provat la falsedat dels grafits i, per tant, tampoc l'autoria.
Han passat gairebé quinze anys des que es van presentar els grafits, però encara així estem convençuts que aquest partit durarà molt. Els debats científics han de ser decidits pels científics i no pels jutges. Que facin les anàlisis necessàries a totes les peces, començant per les gairebé tres-centes que han quedat fora de judici; que netegin les vint caixes que s'han tret en els últims temps de l'excavació, i que les institucions, la Diputació d'Àlaba i el Govern Basc, en aquest cas, obrin el camí a la ciència.