S'ha celebrat una bona notícia a tot arreu: La direcció de Mercedes té un projecte per a invertir 1.200.000.000 euros en la planta de Vitòria-Gasteiz. Els mitjans de comunicació i les autoritats polítiques ens han explicat que la inversió asseguraria l'actuació de la major planta d'Àlaba, 5.000 ocupacions directes, uns 30.000 indirectes, “per a les dècades”. Per a enfortir una de les indústries més equitatives del món monetari, això sí que és el que exigeix el moment històric. La direcció de l'empresa, casualment en plena negociació del nou conveni laboral, ha posat l'única condició senzilla: l'acceptació d'una major “flexibilitat” per part dels treballadors.
El reportatge Mercedes d'Alea, de Rubén Sánchez, explica pedagògicament en què s'encarna en Mercedes: ritmes de treball cada vegada més asfixiants, acomiadaments il·legals, assetjament a sindicats i treballadors incòmodes, perquè els treballadors afiliats a la UGT es converteixin en fixos, temor a les conseqüències de les seves xarxes socials, treballadors que esborren les fotos de les manifestacions o els símbols dels presos, per persecució. “He treballat en altres empreses d'una certa envergadura i en cap lloc he conegut persecució soci-política com la de Mercedes”, diu un dels treballadors. ELA, LAB i ESK afirmen per unanimitat que “han perdut molts drets en nom de la flexibilitat laboral”.
"I si organitzem les eleccions per a decidir la composició dels veritables centres de poder? En Navarra Volkswagen, en la CAB Iberdrola, en el Col·legi Dassault... Mercedes a Àlaba i Vitòria"
Els dirigents polítics de Vitòria i Àlaba han subratllat que és una oportunitat que no es pot perdre. Representant a la democràcia, podria pensar-se que faran costat a la primera en la competència entre ‘flexibilitat’ i drets. O no.
El Diputat General d'Àlaba, Ramiro González, sol·licita que els treballadors i l'empresa negociïn “discretament” sense treure a debat “públic” la qüestió: “Generar debat o conflicte no és bo, perquè on es pren la decisió se sent [en l'empresa] i es valora” –per cert, molt bo aquesta equiparació com el ‘debat públic’ i el ‘conflicte’ inconscientment–. L'Alcalde de Vitòria-Gasteiz, Gorka Urtaran, ha deixat clar que les institucions donaran suport al projecte, això sí, subratllant que “l'acord entre empresa i treballadors és clau”. Va resumir al novembre de 2021 com entén perfectament l'acord a l'empresa obrera, entre altres coses, en relació amb les ajudes a la indústria de l'automòbil: “Els sindicats estan generant tensió que ens dificulta ser més atractius [per a les empreses]”. Poc, i el lehendakari ha trigat dos dies a anunciar que viatjarà personalment a Alemanya per a assegurar al líder de Mercedes que els bascos som atractius i flexibles, i que podem ser encara més atractius i flexibles, tant dins com des de l'interior de l'empresa.
Ja existeix un clima electoral foral i municipal, els partits han començat a presentar als seus candidats amb l'objectiu de ‘poder’. I si deixem de costat les formalitats i els teatres i organitzem les eleccions per a decidir la composició dels veritables centres de poder? En Navarra Volkswagen, en la CAB Iberdrola, en el Col·legi Dassault... Eleccions forals i municipals per a la constitució del consell d'administració de Mercedes a Àlaba i Vitòria, ja!