argia.eus
INPRIMATU
La Seguretat Social d'Àlaba porta a judici a Glovo per considerar falsos autònoms als treballadors
  • L'argument en el qual es basaven els judicis comesos contra Glovo a Bilbao o a Pamplona és clau també a Vitòria-Gasteiz. Segons la Seguretat Social, els treballadors de Glovo a Àlaba han treballat sota la condició de falsos autònoms, la qual cosa els ha portat a judici a l'empresa i als 309 treballadors.
Axier Lopez @axierL 2021eko maiatzaren 28a
Glovoren banatzaile bat Gasteizen. Argazkia: Dos por Dos

Un ex treballador de l'empresa Glovo de Vitòria-Gasteiz ha informat a ARGIA que la Seguretat Social d'Àlaba ha demandat a Glovo per no donar d'alta als seus treballadors i per tant no fer la cotització corresponent, incomplint l'Estatut dels Treballadors.

La demanda es basa en una inspecció de treball iniciada per la Seguretat Social el 21 de febrer de 2020. Es van inspeccionar alguns establiments hostalers de Vitòria-Gasteiz, sobretot hamburgueseries de menjar ràpid. En aquesta inspecció es van identificar 10 riders de Glovo. Dues setmanes més tard, en la seu de la Seguretat Social, es va explicar la relació d'aquests distribuïdors amb Glovo, informant-los sobre contractes, sistema de puntuació, preus, recorreguts, aplicació, comunicació amb l'empresa (mails, xats) i si estaven donats d'alta en autònoms.

En la inspecció es van desplaçar a la seu de Glovo a Vitòria-Gasteiz (Sabateria, 44) i van comprovar que estava tancada, "sense cap mena d'indici d'activitat". Posteriorment, entre abril de 2018 i març de 2020 es va sol·licitar a la multinacional la relació de tots els treballadors i l'acta de liquidació de Glovo a Àlaba. En total són 309 persones.

Després de l'estudi, la Seguretat Social d'Àlaba considera que la relació laboral d'aquests 309 treballadors amb l'empresa Glovo ha de considerar-se "laboral" i, per tant, emparada en l'Estatut dels Treballadors. És a dir, han de ser tractats com a treballadors de ple dret i no com a falsos autònoms. Així, Glovo havia de donar-se d'alta en la Seguretat Social i abonar les corresponents cotitzacions. Per a això, la demanda es basa en la sentència del Tribunal Suprem d'Espanya de setembre del passat any. Aquesta sentència assenyalava per primera vegada que Glovo no és un mer intermediari en la contractació de serveis entre els comerços i els distribuïdors per la relació laboral entre Glovo i un distribuïdor.

Per a demandar a Glovo la Seguretat Social ha utilitzat, entre altres, els següents arguments:

- Glovo utilitza un programa informàtic per a l'assignació de tasques en funció de la valoració dels treballadors. D'aquesta manera, es condiciona la "llibertat teòrica" que tenen els treballadors per a triar l'horari que suposadament tenen assignat i per a rebutjar les seves peticions.

- Glovo té el poder de castigar els distribuïdors per diverses conductes, com a expressió del poder que té l'ocupador sobre el treballador. Glovo controla el servei en temps real, mentre que el distribuïdor té una autonomia molt limitada, que només aconsegueix a qüestions secundàries: quin mitjà de transport utilitzar o quines rutes triar.

L'advocat de Glovo ha argumentat el contrari en considerar "gris" l'àmbit en el qual es defineix la "relació heterogènia" entre els treballadors i l'empresa. A més, ha afirmat que la Seguretat Social "no té cap competència per a qualificar aquestes relacions ni per a interpretar els contractes" de les empreses.

En el jutjat de Vitòria-Gasteiz se celebrarà l'acte de conciliació el 30 de novembre i, si no hi ha acord entre les parts, se celebrarà un judici.

Treballadors també demandats

La Seguretat Social ha denunciat a Glovo, però també als treballadors entre 2018 i 2020. També 309 distribuïdors apareixen com a demandats en la causa oberta per la Seguretat Social, en la qual estan inclosos 309 persones. No obstant això, igual que en els judicis similars celebrats a Bilbao i Pamplona, és d'esperar que els distribuïdors reivindiquin que Glovo els va negar la condició de treballadors assalariats i que retornessin les quotes que van haver de pagar “injustament” com a autònoms.