Cada any, les institucions destinen milers d'euros a la publicitat per a donar a conèixer les seves campanyes, novetats o propaganda política. Això no és nou: els ajuntaments, les diputacions o el Govern Basc acostumen a utilitzar els diners públics per a l'interès institucional. La Diputació d'Àlaba, per exemple, va gastar 594.718,79 euros en 2017 en aquesta activitat. Ens referim a publicitat adquirida en els mitjans de comunicació com ‘Arabarra del mes’, ‘Renda’, ‘San Prudencio’ o ‘Copa del Rei’. L'objectiu d'aquest reportatge és desentranyar informació sobre els diners públics que se'ns amaga als ciutadans i ciutadanes.

El Correu d'Àlaba, Notícies
d'Àlaba, ha destinat en 2017 el 31,8% dels diners que la Diputació d'Àlaba inverteix en publicitat (189.475,35 euros) al diari El Correu d'Àlaba. El Correu és un dels mitjans de comunicació amb més diners en publicitat i en altres subvencions. Per posar un exemple, si bé El Correu informa en castellà, és el mitjà que més diners ha rebut a Àlaba per “fomentar el basc en la xarxa”: En 2017 el Govern Basc va concedir a Berria 73.000€, la mateixa quantitat pel mateix motiu.

De mitjana, Notícies d'Àlaba embeni 3.343 diaris al dia, molt lluny dels 12.144 exemplars que El Correu embeni a Àlaba. No obstant això, no hi ha tanta diferència entre els diners rebuts de la publicitat de la Diputació Foral d'Àlaba. El periòdic del Grup Notícies va rebre en 2017 un total de 116.213 euros, enfront dels 189.475 de Vocento. En nom de l'abast és difícil d'entendre, però encara és més difícil entendre per què aquests dos periòdics reben el 51% de tota la publicitat de la Diputació alabesa: Més de 300.000 euros.

Menyspreu dels
mitjans de comunicació en basc Les dades parlen clar: Només el 7,4% dels diners que la Diputació d'Àlaba destina a publicitat prové dels mitjans de comunicació que es dediquen principalment al basc.

Per part seva, Àlaba, Aiaraldea e Argia han rebut menys de 15.000 euros, menys dels 15.000 euros que han rebut per l'únic pagament realitzat per Onda Cero. I aquest és només un exemple dona.Beste: El diari de Vocento va guanyar el 31,8% dels diners, un percentatge molt inferior al del Correu d'Àlaba (7,4%). Si es divideixen en dos grups, EITB Sustraiak, Berriak, Argia, Aiaraldea, Arabako Aleak, Aitzina Folk, Hamaika TB i Gorbeiaberria es reparteixen entre quatre i només El Correu d'Àlaba multipliquen per quatre la quantitat de diners que reben conjuntament.

Una altra dada destacable és el següent: Un mitjà de comunicació en basc que s'estén a tot el territori alabès, com és el cas del Número d'Àlaba, rep menys diners que altres mitjans que operen en un àmbit inferior. Si el criteri de distribució de la publicitat fos el d'abast, no s'entendria la causa de la diferència.

I la resta d'institucions?Aquestes
dades són només una petita part de la publicitat que reben els mitjans de comunicació. Per a realitzar la fotografia completa és imprescindible tenir en compte els diners que els correspon de la publicitat de la resta d'institucions públiques: ajuntaments, Govern Basc, empreses públiques, Govern d'Espanya, etc. Els grups empresarials que més es venen a Àlaba, els periòdics, les televisions i les ràdios, reben cada any milions de fons públics; sense criteri clar i de manera opaca, a través de publicitat, patrocini, treballs tècnics i subvencions.

*NOTA: Hala Bedi no posa publicitat. La intenció d'Hala Bedi en publicar aquesta notícia no és començar a rebre diners publicitaris. Quant a la distribució dels diners públics,
volem denunciar la bretxa entre els mitjans de comunicació en basc i d'iniciativa popular i els mitjans de comunicació principalment en castellà.

Aquesta notícia ha estat publicada per la ràdio Hala Bedi i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.