- Totes dues parts manifesten que han iniciat "converses" per a abordar una reforma del sistema tributari. Diuen que un dels objectius serà "augmentar la progressivitat", però adverteixen que el procés finalitzarà després de les eleccions municipals i forals.
Després de les reformes fiscals de 2013 i 2018, el PNB i el PSE han mostrat la seva intenció de reprendre el tema de la fiscalitat. Expliquen que han iniciat contactes per a parlar d'això, "perquè totes dues parts consideren imprescindible per a augmentar la progressivitat i respondre als reptes als quals s'enfronta la societat basca", en una nota conjunta remesa a la premsa.
No obstant això, els dos partits del Govern Basc no han concretat en la nota quines mesures adoptarien les noves normes fiscals, més enllà de l'augment de la "progressivitat": "la societat moderna com la basca ha de respondre a través de la fiscalitat, una poderosa eina de repartiment de la riquesa i de lluita contra les situacions de desigualtat, a les principals transformacions que es viuran en diferents àmbits".
En la nota no s'especifiquen les mesures que adoptarien les noves normes fiscals més enllà de l'augment de la "progressivitat"
En qualsevol cas, adverteixen que només s'ha iniciat el diàleg i que segurament després de les eleccions municipals de maig no es podrà dur a terme aquesta reforma.
Immediatament després de l'anunci s'han produït les primeres reaccions entre sindicats i partits de l'oposició. Elkarrekin Podem ha vist amb bons ulls abordar la reforma, però diu que té un "aire electoral" i recorda que en 2020 es va rebutjar la proposta d'una reforma fiscal.
EH Bildu, per part seva, només veu "propaganda": "Porten 8 anys governant les tres institucions encarregades de la política fiscal i no han fet res", explica la coalició abertzale. Destaca que el PNB i el PSE han iniciat el procés per a dissoldre les Juntes Generals d'Araba, Bizkaia i Guipúscoa "mancant dos mesos".