Per al que va poder ser, ha estat molt modest en el 72 Festival de Sant Sebastià. Pel·lícula d'obertura del Festival de Sant Sebastià , Emmanuelle. Ha estat un símbol de l'erotisme en la filmografia de l'últim segle, i aquest remake tenia les seves expectatives perquè se'ns ha dit que anava a tenir “retocs del feminisme”... Però l'aparició de cossos nus en la pantalla, en l'actualitat, no té molt fonament. Com són les coses. És bastant objectiu dir això. Com cada vegada queden menys bars populars en aquesta ciutat.
Prova d'això són els pocs aplaudiments que ha rebut després de la roda de premsa del matí, que tindrà lloc a la nit en l'acte inaugural, després de dos humoristes catalans i monòlegs en castellà bell. Per tant, no es pot avançar molt la pel·lícula més enllà de la sinopsi i els dos detalls: Emmanuell viatja a Hong Kong, un luxós hotel on treballa com a mesurador de la qualitat d'aquesta cadena hotelera i on entaula una estranya relació amb una persona.
La pel·lícula tracta sobre el desig, la falta de desig i alguns fantasmes del passat que no es veuen reflectits de cap manera. Desitjo i plaer, por, somni... Que s'amaguen darrere de les mirades. També s'aprecia un esforç per visibilitzar als treballadors sexuals, però per a quan es va poder treballar aquest aspecte no és massa interessant.
En algun moment, la veritat és que tant el relat com la manera de contar poden generar intriga, perquè l'ambient és tan groguenc, en un hotel de luxe i en un entorn creat amb mirades de tensió eròtica. Però, a partir de les seqüències, moltes visions es perden en fum difús; el director francès, Audrey Diwan, ha ampliat massa els fils que no s'han aprofundit i que no tenen transcendència. El director va guanyar el premi del Lleó d'Or de Venècia en 2021 amb L’Évenement, però també seria sorprenent que en Emmanuelle el camí s'acostés al nivell de l'altre.
Emmanuelle ha estat l'estrena mundial. El film arribarà als cinemes a partir del 27 de setembre d'enguany. A qui li agrada una mica d'erotisme la pel·lícula li pot agradar, a alguns no, perquè a més d'un li ha costat posar-se en la butaca.