argia.eus
INPRIMATU
'Anything is possible'
Rober Gutiérrez @robergutierrez 2024ko uztailaren 22a

L'endemà passat, l'ona publicitària anunciadora de l'Ironman de Vitòria deia: “Anything is possible”. Tenia una cita amb un amic en la Plaça Nova de Vitòria-Gasteiz i, en el camí, vaig veure altres cartells, suports publicitaris i carpes. Alguns en anglès (“Finish Line”, “Official Store”, “Village”...); uns altres en anglès i castellà (“Athlete Guide/ Guia de l'Atleta”, “Main Locations/ Ubicacions Principals”, “Bus Service/ Servei d'Autobús”...). Però no vaig veure ni rastre del basc en cap dels suports citats.

Entenc que l'Ironman és una marca internacional, que la majoria dels participants són de fora d'Euskal Herria i que l'impacte econòmic que té a la ciutat és enorme. No dubtaré de tot això. Per tant, l'ús de l'anglès no està en qüestió. El que destaco és que sent un esdeveniment que ocupa durant diversos dies places, carrers i/o carreteres de la nostra ciutat i que rep una aportació econòmica de les administracions, hauria de complir una sèrie de requisits, fins i tot referent a l'ús de les llengües. I la veritat és que, en aquest cas, aquestes condicions estan recollides en el conveni de patrocini amb l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz: “El contractista i, si és el cas, els subcontractistes, durant l'execució del contracte, hauran de vetllar per la cooficialitat de totes dues llengües (basca i castellà) i la seva actuació s'ajustarà a criteris de bilingüisme i respecte dels drets lingüístics de la ciutadania (...) Totes les comunicacions generals hauran de ser bilingües (...) S'entén per comunicacions generals les pàgines web, la retolació i senyalització, les informacions, la publicitat, els anuncis i els documents de l'oferta de serveis, si es compleixen els criteris lingüístics establerts (.........)

Sent organitzat, promogut o patrocinat per les administracions locals, cal garantir el bon ús del basc. Cal posar en valor el basc i necessitem palanques per a revertir les pràctiques fins ara

Això no és més que un exemple. El País Basc compta amb un ampli ventall d'activitats, proves esportives, esdeveniments culturals, concerts, festivals de música, fires de diversos àmbits de la indústria, etc., que s'organitzen no sols en època estival, sinó també al llarg de l'any. En la majoria d'ells, l'administració pública és organitzadora o compta amb el seu suport, incloent-hi l'aportació econòmica. Òbviament, tot és possible, fins i tot la no utilització de les llengües del territori en els suports publicitaris que s'utilitzen en les iniciatives en les quals participen les administracions, encara que estiguin recollides en un conveni. En general, no es realitza cap seguiment del compliment dels convenis ni s'imposa cap sanció en cas d'incompliment. Quan veurem les administracions aplicant els seus criteris lingüístics i comprovant el compliment dels requisits lingüístics als qui desitgin desenvolupar un espectacle o esdeveniment?

Com el meu amic no havia arribat a temps a la cita, vaig mirar les portades dels periòdics mentre prenia el cafè. La notícia d'aquest dia era el disseny de la seu per al nou “EDA Drinks and Wine Campus” que s'obrirà a Vitòria-Gasteiz, un espai emmarcat dins de l'ecosistema Basque Culinary Center, promogut pel Govern Basc i la Diputació Foral d'Àlaba i en el qual participa l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz. Són centenars els projectes amb denominació en anglès i s'espera que es converteixin en iniciatives de tota mena, cosmopolites i de major difusió. Al maig, per exemple, vam tenir la iniciativa “Vitòria-Gasteiz, City of Flowers”, organitzada per l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz, amb el suport del Govern i la Diputació, i d'associacions de comerciants i empresaris. Pel que respecta al programa, l'objectiu públic no era l'estranger, no es van programar conferències o activitats en anglès... En quina estratègia van decidir aquesta designació?

En qualsevol cas, sent organitzat, promogut o patrocinat per les administracions locals, cal garantir el bon ús del basc. Cal posar en valor el basc i necessitem palanques per a revertir les pràctiques que hem realitzat fins ara: lideratge, visió clara dels responsables polítics i tècnics, polítiques públiques que permetin l'ús del basc, mesures que garanteixin el basc en tota mena d'actes organitzats, impulsats o patrocinats per les administracions, finançament i seguiment, entre altres coses. És possible si s'encerta amb palanques i autors adequats.

Rober Gutiérrez