argia.eus
INPRIMATU
Recuperen 78 llavors antigues a Navarra, entre elles la de "melona"
  • Més de 50 famílies de diferents municipis de Navarra han conservat espècies de llavors, de les quals 78 s'han recuperat en les granges experimentals de Sartaguda i Doneztebe dins d'un projecte de lluita contra el canvi climàtic de la societat pública INTIA. Entre altres, han recuperat "la melona", una espècie de síndria que a la Ribera de l'Ebre s'estava extingint.
ARGIA @argia 2021eko azaroaren 09a
Nafarroako Erriberan landatzen zen eta berreskuratu duten "melonaren" mamia eta haziak. Argazkia: INTIA.

INTIA va començar a recuperar les antigues llavors en 2018. El cas més significatiu és el de la "melona", que fa molts anys va deixar de conrear-se a Navarra, però va continuar creixent en Murillo El Fruit de la Ribera i una persona que vivia en Ujué va ajudar a recuperar les antigues llavors d'aquesta singular espècie. Aquestes llavors han estat multiplicades per la granja d'INTIA en Sartaguda, garantint així la continuïtat d'aquesta espècie gairebé en perill d'extinció.

Melona és una espècie de síndria de la família dels Cucurbitáceos. Segons els testimoniatges recollits per INTIA, “aquest tipus de síndria era molt habitual sembrar en molts pobles de la Ribera, i era habitual menjar un dolç fet en moltes cases”. El consum d'aquests productes va desaparèixer a principis de la dècada dels 70, i avui dia a penes es conrea.

 

 

 

Melona es recol·lecta cap a octubre. Foto: INTIA.

 

 

 

Melona: síndria amb llavors verdes fosques

La melona es planta al maig. Durant la fase de reproducció de la llavor d'aquesta campanya, la melona ha pogut desenvolupar-se sense plagues ni malalties. Com tots els cucurbitáceos, són plantes trovantes que produeixen fruits grans que poden arribar a superar els 10 quilos de pes. És de color verd clar, bastant fort per fora, i quan arriba massa, es torna groc i l'interior es perd de seguida. La recol·lecció d'aquesta espècie es realitza entorn del seu escàs número. Però per a consumir en fresc no és tan apetible: la seva carn no té sabor i, per tant, només s'usen en pastisseria per a fer dolços.

Les seves llavors són de color verd fosc, la qual cosa li permet distingir-se de les síndries tradicionals. Segons ha informat INTIA, per a les persones que vulguin conrear aquestes llavors i garantir el seu seguiment, s'emmagatzemen suficients llavors en el Banc de Germoplasma d'Espècies Vegetals del Centre de Recerca i Tecnologia Agroalimentària d'Aragó (BGHZ – CITA) de Saragossa.