Nascut a la província espanyola de Badajoz, en la localitat de Zalamea de la serena. Era el major de cinc germans, dos nois i tres noies. Diversos dels seus familiars i pares es van traslladar a viure a Zarautz, on es va instal·lar en 1962 i va tenir set fills.

"Jo vaig perdre al meu fill, com em va dir ell, però vaig guanyar molt a Euskadi! Després d'això de Jone, jo vagava pel carrer i, enfront de mi, tres o quatre joves excel·lents, als quals no coneixia en absolut: "Adeu, mamà! Adeu!”. El venir de Zalamea va ser per a mi un cel, fins i tot abans que ocorregués el del meu fill, perquè la gent em va ajudar moltíssim. Vaig caure com baixat del cel a Zarautz, tots m'ajudaven", li va dir fa deu anys Mel A. Entrevista a Elustondo ARGIA.

El seu fill Jon va entrar en ETA. Així compta el seu germà Mikel Paredes Mel A. En una altra entrevista d'Elustondo. "La injustícia era la justícia de llavors. Jon va descobrir que hi havia gent en la seva quadrilla i va decidir anar per aquest camí. Al poble van formar diversos grups que actuaven per separat, sense lligams. Quan queia un grup de gent, atrapaven a tres o quatre persones, no a ningú més. Així va començar Jon. Un dia es va amagar i un any després va ser capturat. Quan el guàrdia civil vi a buscar-nos a la seva casa. “On està el teu fill?”, li van preguntar a la nostra mare. I la meva mare, petrificada: “Ha anat a acampar”. Ni parlar! En 1974, ETA va recordar el segrest de [Luis] Gómez Acebo [el marit de Pilar de Borbó] perquè, a canvi, alliberessin els presos de les presons espanyoles. Els comandos no deixaven de repicar. Tres o quatre comandos van ser a Barcelona, cadascun pel seu costat, i de sobte van trobar a Jon".

Va ser detingut a Barcelona acusat de matar a un guàrdia en un tiroteig originat pel robatori d'un banc i afusellat el 27 de setembre de 1975, al costat d'Anjel Otaegi i tres membres del FRAP. Des de llavors, l'esquerra abertzale ha celebrat el Gudari Eguna en record dels últims afusellaments de la dictadura franquista en el Parlament Basc.

En el llibre La salutació i l'honor de Jokin Urain va relatar el funeral del seu fill del següent mode: “El dia del funeral va ser terrible. Els petits de la casa portaven una corona cadascun. Sortíem de la casa i travessàvem el pas del tren que ens portava a l'església. Abans van arribar uns quaranta o cinquanta policies i ens van detenir. La gent plorava, les corones, aquell silenci… només se sentia el soroll de les sabates talons. Encara estic escoltant”.

La família també va sofrir la persecució de l'extrema dreta després que el seu fill fos afusellat. Aquestes són les seves pròpies paraules: “Una nit després de la mort de Jon, uns homes van entrar aquí. Aquí estàvem els meus fills, un monjo i jo. Ens van atacar interrogant i pegant. Jo, amb el cap ensangonat, cridant a Mikel de baix a dalt, ‘Mikele, Mikele, volen matar-me als nens’. I allí estava Mikele, dempeus, cridant als seus veïns: Tots volen matar a Antonia! Quan aquells homes van sentir el rebombori, van sortir de la meva casa, es van ficar en el cotxe, tot a les fosques, i van marxar. Ens sagnava, els nens ploraven... Mikele també era allí. Sempre he tingut a aquesta dona al meu costat”.

El secretari general de Sortu, Arkaitz Rodríguez, ha estat un dels primers a expressar el seu condol a la família. La vespra de morir, com va predir Jon, et vas perdre un fill, sí, però has guanyat milers a Euskal Herria"– Al costat d'Haimar Altuna: "Antonia, sempre ferm, sempre has portat amb total dignitat les ferides d'aquest dur conflicte i has estat un exemple per a nosaltres. Et volem.