Hi ha molta gent que pensa que l'economia no és més que números, estadístiques, multinacionals, empreses, empresaris i banquers. Per contra, la base de l'economia és l'ésser humà, la societat, els pobles, els treballadors i treballadores. I en aquesta columna tractem d'analitzar-la des d'aquesta última perspectiva.
Per això volem recordar aquí a un amic: Jesús Fernández Naves. Va ser un exemple de lluita per aquesta economia al servei de les persones, de la societat, dels pobles i dels seus treballadors. Jesús ha mort recentment a Vitòria-Gasteiz, als 86 anys d'edat, després d'haver sofert anys durs d'alzheimer en la seva memòria. Va ser un dels representants més coneguts de la vaga que va acabar amb la massacre policial del 3 de març de 1976 als ordes de Fraga i Martín Villa. Aquest atac va causar la mort de cinc vaguistes i nombrosos ferits.
Jesús era enterament anticapitalista. I per això va anar també anti-antienlazista, internacionalista i antimilitarista. Conscient de les greus conseqüències del capitalisme, va defensar la igualtat, sempre en contra dels lideratges personals, sempre convençut que l'assemblea de treballadors era el millor mètode de lluita i organització.
Era conscient que els pobles s'alliberen quan estan units i en la mesura en què són solidaris, per això va practicar permanentment l'internacionalisme. Totalment pacifista, enemic de les guerres, va anar també fundador i membre del grup antimilitarista de Vitòria, sabent que les armes són un dels grans negocis del capitalisme.
Amb la seva vida, model i humilitat, Jesús ha deixat empremta a l'Argentina, Chiapas, Vitòria i molts altres pobles, i sobretot en la classe treballadora basca. Jesús, amic i company, adeu i honor!