- La ràpida fusió del gel a l'Antàrtida continua, la qual cosa pot tenir greus conseqüències en àmbits com la desacceleració dràstica dels corrents oceànics profunds. Això tindria greus conseqüències per als ecosistemes i el clima, segons un estudi publicat per la revista Nature a la fi de març.
Aquest fet es coneix des de fa temps, però segons un estudi realitzat per un grup d'investigadors australians, es confirma que el fenomen s'està accelerant. A l'Antàrtida cada any milers de milions de litres d'aigua freda marina es deixa caure de la superfície a la profunditat de la mar, la qual cosa genera un corrent que té molt a dir en el clima del nostre planeta i en altres àmbits.
Aquesta aigua és molt salada i rica en oxigen, i es dirigeix cap al Pacífic, l'Índic i l'Atlàntic, creant enormes corrents marins profundes. Aquest moviment afavoreix la circulació oceànica de calor, carboni, oxigen i nutrients.
Però aquest corrent d'aigua està en mal estat. La fusió del gel ha disminuït la salinitat de les aigües de l'Antàrtida. L'aigua té menys sal i, per tant, menor densitat, més difícil immersió en els penya-segats marins... el que disminueix la velocitat del corrent profund.
Col·lapse del corrent
Si les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle es mantinguessin com fins avui, en un termini de trenta anys aquest corrent podria reduir-se un 40%, segons estimacions dels investigadors. Per tant, el recorregut del corrent pot "anar cap al col·lapse", segons Matthew England, professor de climatologia de la Universitat de Nova Gal·les del Sud, al diari The Guardian . Això pot provocar grans canvis en el clima de la Terra per als pròxims segles.
En la mateixa mar, a menys de 4.000 metres de profunditat, aquest corrent oceànic començaria a esmorteir-se deixant de pujar. Això provocaria, entre altres coses, la detenció de nutrients en l'oceà profund, afectant els ecosistemes que viuen prop de la superfície, arribant a la desaparició de moltes espècies. És a dir, molts ecosistemes marins poden morir de fam. L'oceà també pot emmagatzemar menys calor i carboni, la qual cosa pot accelerar l'escalfament global.
L'estudi realitzat per England i el seu grup, publicat per la revista Nature, posa de manifest que per a 2050 l'efecte de l'atenuació serà molt intens, almenys si les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle no s'atenuen de manera significativa.