argia.eus
INPRIMATU
"Hem d'adonar-nos que la presència de diferents espècies d'animals en la muntanya és una riquesa extraordinària"
  • Joxe Martin Otaegi Alkain (Aduna, 1953) gaudeix veient els ocells i animals que passegen pel cel i la terra. Va substituir l'escopeta per una càmera de fotos i des de llavors l'objectiu de les seves sortides i viatges és seguir de prop la vida dels animals. Malgrat haver vist molts animals, ha confessat que gaudeix tant el primer dia respecte a ells. Una dita senegalesa diu que els ocells són els animals més ràpids del món, ja que prenen el millor del nord i del sud. Joxe Martin Otaegi també ha après molt pels ocells i ve a l'entrevista amb el que ha après.
Tolosaldeko Ataria @tolosaldeataria 2020ko urtarrilaren 13a

Va substituir l'escopeta per una càmera de fotos i des de llavors l'objectiu de les seves sortides i viatges és seguir de prop la vida dels animals. Malgrat haver vist molts animals, ha confessat que gaudeix tant el primer dia respecte a ells. Una dita senegalesa diu que els ocells són els animals més ràpids del món, ja que prenen el millor del nord i del sud. Joxe Martin Otaegi també ha après molt pels ocells i ve a l'entrevista amb el que ha après.

De jove has estat caçador.

En família érem caçadors per tradició, papà, oncles i quatre germans. De jove, el nostre passatemps era la caça, nosaltres no sabíem anar a la muntanya sense gos ni escopeta.

Com se li va ocórrer deixar l'escopeta a un costat?

Era la paciència que tenia al cap, comencem a veure en la televisió els documentals de Félix Rodríguez de la Font i, veient el que feia, em vaig adonar que el que jo feia no tenia sentit. Tirava la peça, la portava a casa, menjava gairebé sempre, però a vegades es podria i em preguntava: -Què has fet? No vaig voler continuar així, em va costar fer el pas, però ho vaig donar.

Recordes quan vas prendre la decisió?

Vam ser al càmping a Urbasa, en aquella època es podia caçar en Urbasa. Sortim al matí a buscar la peça i, de sobte, tenia dues merles per davant i apuntant-me, vaig retirar l'escopeta a l'esquena i va ser la meva última sortida com a caçador. Mai m'he penedit de la resolució que vaig prendre.

Per a quan és això?

Això va ser fa 40 anys.

Va canviar el pum de l'escopeta pel clisk de la càmera de fotos…

M'ho passo molt millor traient fotos, ja que tinc el telescopi, els prismàtics i una bona càmera de fotos. Són necessàries per a veure als ocells, és un delit per a mi.

Per a ser aficionat als ocells es necessita també paciència.

Horrible. Una cosa és anar a veure als ocells i una altra veure. Hem passat dies esperant a l'ocell i hem tornat a casa sense veure l'ocell. Una vegada vaig veure en Aralar un aiguat blanc mentre anava en el cotxe i em vaig tornar per a veure per on anava. L'endemà, a l'alba, vaig ser al lloc que havia vist, em vaig amagar en el bosc i al migdia va aparèixer en la mateixa branca que havia posat la vespra. Li vaig treure algunes fotos i vaig tornar a la vida amb molt de gust.

L'objectiu principal dels teus viatges o sortides és veure ocells o animals?

Sempre en els últims temps, a l'estiu vaig caminar per Europa, veient ocells a França, Eslovènia, Lituània i Polònia. Vaig viatjar amb un grup d'aficionats professionals de les Illes Canàries i vaig aprendre molt. Vaig veure 15 ocells que no coneixia! A la tardor vaig estar 15 dies a Finlàndia veient ocells que viuen solos en el nord d'Europa.

Quines espècies podem veure en els boscos i en el cel del nostre entorn?

A Guipúscoa hi ha ocells que estan desapareixent, però també tenim presència de noves espècies. D'una banda, s'han multiplicat perquè la gent no caça. L'agró, per exemple, ha tornat als nostres rierols, abans es caçava, ara no, com els ànecs i els urollos, camina sola al costat dels rierols. El pic negre, que abans només es veia a Navarra, ni tan sols apareixia a Guipúscoa. Ara ho podem veure en els nostres boscos de Tolosaldea. Té l'aspecte d'un corb, però amb el cap vermell. Aquest ocell, amb el seu pic, perfora la fusta en un calaix. No hi ha rastre de fredeluga a les nostres muntanyes, venien quan nevava, no veiem ni una sola. Extremadura i Palència estan plagades d'avions. Un bon lloc per a veure als ocells en el nostre entorn és la badia de Txingudi.

Amb els ocells de les ciutats també hi ha bastants acudits. La convivència és dura i entre els coloms de la ciutat...

Vaig veure a l'església de Santa María un falcó de mentides penjat d'una canya, disposat per a fer olor dels coloms. El primer dia les espantarà, però de seguida s'adonarà que el falcó està parat. Els coloms no són ximples. Els coloms asinten, però, qui taca més, elles o nosaltres? Aquesta és la pregunta que jo faig.

Està canviant la consciència de la gent respecte als ocells?

D'una banda sí, o m'agradaria pensar-ho.

A l'altre costat de la baula es troben els caçadors.

Els caçadors tenen molta força, són molts, i he vist més joves caçadors del que jo pensava en les últimes manifestacions.

Encara que la caça mou els diners, la conservació dels animals no es queda enrere, a Àfrica es fan safaris per a veure als animals lliures. La conservació pot ser una font d'ingressos, no?

Sens dubte. En aquests moments, la presència dels animals salvatges a Zamora i Astúries porta el turisme, als quals acudeixen bastantes persones d'Anglaterra i França. En molts llocs s'han adonat que els diners que suposa aquest turisme és més fàcil que el que s'obté de la ramaderia. Als pobles petits s'omplen els bars i els allotjaments. Per fi és una corda.

Quins moments t'agraden com a animals observadors?

Encara gaudeixo tant com el primer dia veient ocells i animals. Em recordo de molts, veure a l'ocell donant menjar en el seu niu és bell o veure a llops i ossos.

Record que fa poc, a l'espera de veure als ossos en una muntanya abrupta d'Astúries, dos ossos van sortir a una pista. En la part superior de la pista, el ramader caminava amb 10-12 vaques i els ossos van veure al pastor i s'escabulleron. El pastor ni tan sols va veure els ossos. Nosaltres vam poder veure aquest espectacle des de l'altre pujol. És una imatge que mai oblidaré.

O veure quatre o cinc llops perseguits pels cérvols, queda clavat per sempre en la memòria.

Quina és la situació actual dels llops?

Es cacen en alguns llocs, en uns altres estan protegits. És una espècie que també es vol protegir al País Basc. Hem d'adonar-nos que la presència de diferents espècies d'animals en la muntanya és un gran enriquiment. Abans tot s'acabava, gats muntesos, linxs… i quan estan a punt de desaparèixer, en els projectes de reintegració es gasta molts diners. Hem de fer els comptes abans. Hi ha animals que tenen un estigma negatiu com si fossin dolents. Però tenir varietats d'animals a les muntanyes no és més que riquesa. Hem de cuidar als llops, als ossos, als linxs… Són part del nostre món. Si els matem a tots, què farem? Hem d'aprendre a estimar i respectar als animals.

Però els ramaders no diran això...

Un pastor asturià ens va dir una vegada que l'os cal respectar-lo perquè és un animal de gran valor. Aquests pastors viuen allí, a la muntanya, aquests pastors són els guardians de tot l'ecosistema. Abans el pasturatge era així, tot el dia allí en la muntanya en el respecte al seu entorn. Ara deixem el bestiar en la muntanya i marxamos. Però a les nostres muntanyes hi ha molts altres animals.

Noè també va introduir en el seu vaixell totes les espècies d'animals.

També ell tenia por d'alguna cosa!

Has confessat que de jove gaudies veient documentals i, de veure'ls, t'has convertit en protagonista de documentals.

Vaig tenir la invitació de participar en el documental Somiant amb ales, que va ser convidat pels meus amics xoriços professionals de Canàries. Vaig ser fuster d'ofici i vaig tenir l'afició dels ocells. Els cinc amics que tenim la mateixa afició van gravar com gaudim veient als ocells. Crec que el documental arribarà a Tolosa entorn de febrer o març.

Què diuen els seus companys de caçador?

Em donen una reputació de boig, però jo els dic que per un moment estigueu mirant als animals. L'animal que quedi lliure, tornarà. Amb el que es mor, es va acabar.