L'acte ha començat en el monòlit de Brouard i des d'allí s'han dirigit a la plaça de Rekalde. En l'acte han estat presents representants institucionals i de diferents grups polítics, entre ells, representants del PSE a l'Ajuntament de Bilbao. En nom dels organitzadors, Ane Muguruza, filla de Josu Muguruza, ha afirmat des dels seus inicis que aquest homenatge no és només per a aquests dos militants, sinó per a totes les víctimes de l'estat, “a totes les que continuen lluitant per treure la veritat de l'ombra a la llum, a les quals no tenen ni un petit espai en els mitjans de comunicació”.

Ha fet una crítica feroç a la memòria històrica que avui es treballa de manera oficial i ha assenyalat que "sota aquesta necessitat d'imposar un relat únic es troben les mancances democràtiques del propi estat". “No és d'estranyar, per tant, que les víctimes de la violència d'Estat no tinguin cabuda en aquest relat oficial”.

“Es parla molt del relat de la violència –ha continuat Muguruza–, però no es reflexiona sobre la violència d'un relat que limita la història i la memòria col·lectiva, que impedeix parlar del gran sofriment causat”.

També s'ha dirigit a l'esfera personal i ha dit que està dolguda: “Personalment, em resulta dolorós i incomprensible que, pertanyent al mateix partit que ha exercit càrrecs públics condemnats per estar relacionats amb la guerra bruta, un líder digui públicament que ‘les víctimes dels GAL no necessiten una comissió de recerca per a esclarir el paper de Felipe González en la guerra bruta’. Dolguts i pendents: “És absolutament intolerable que el mal que ens van causar avui encara no hagi estat reconegut, que no hagi assumit les responsabilitats polítiques de tots aquests crims. Sens dubte, algunes són les tasques pendents i nosaltres continuem esperant”.

La ponència completa d'Ane Muguruza es pot llegir en la pàgina web de la Fundació Egiari Zor.