argia.eus
INPRIMATU
Algunes reflexions sobre l'amnistia
Jesus Mari Etxeberria Garaikoetxea Jon Kepa Preciado Izarra Patxi Ruiz Romero Mikel San Sebastian Gaztelumendi 2024ko urtarrilaren 16a

A Euskal Herria, en les últimes dècades, hem realitzat diversos moviments per a reclamar amnistia als estats que ens imposen l'opressió, tant nacional com social, per als qui hem sofert repressió per la independència i el socialisme, sense fer diferències entre les formes de lluita que hem utilitzat.

Però és evident el canvi de paradigmes, idees i principis, així com la ciavoga dels oportunistes que dominen el nacionalisme d'esquerra. Aquests han renunciat a reivindicar l'amnistia per als presos polítics bascos i han reforçat l'esquema de “vencedors i perdedors” que ens han imposat reiteradament des d'Espanya.

D'aquesta manera, aquesta elit ha volgut imposar-nos, sense vergonya, per a seguir el camí jurídic, penal i polític que imposen els estats que ens mantenen captius i acabar amb la nostra condició política.

En aquest context, s'arriba a l'aplicació d'una amnistia a Catalunya, acompanyada de defenses i detractors. D'una banda, no ens sorprèn veure als actors més reaccionaris prenent els carrers, mostrant el seu caràcter feixista. I, d'altra banda, veiem a Bàndol com un "progressista", format per diverses esquerres i independentistes que simbolitzen l'amnistia. Això sí que sorprèn, perquè no pretenen resoldre un conflicte polític o superar la situació repressiva i precària que vivim la classe treballadora de l'Estat espanyol i les nacions oprimides, no. Avui prenen el signe de l'amnistia, però alguns el fan per a mantenir-se en el poder i altres per a guanyar legitimitat en el món del reformisme i independentisme i aparèixer com l'únic defensor dels drets del poble.

A través de la lluita popular aconseguirem l'amnistia, juntament amb l'imprescindible dret d'autodeterminació, per a obrir el camí d'un futur democràtic i just

És evident que aquesta amnistia no té res a veure amb les reivindicacions històriques de la línia revolucionària. Hem de recordar que a Espanya durant les últimes dècades no hi ha hagut ni un sol dia sense represaliats polítics en les presons. Avui som centenars els qui ens mantenen presoners per defensar la classe treballadora i els drets històrics de les nacions oprimides. I, militants polítics de PCE(r), GRAPO, gallecs independentistes i altres moviments, seguirem en la presó l'endemà d'aquesta amnistia.

Amb aquesta amnistia no cessaran les lleis que aquest Govern utilitza per a explotar i trepitjar el poble. Per tant, l'estat antidemocràtic continuarà vigent. És a dir, s'anirà ampliant la llista de represaliats.

Aquesta amnistia no abastarà a totes les persones que han represaliat a Catalunya per la seva participació en mobilitzacions a favor del referèndum, perquè molts d'ells queden fora d'aquesta llista. I d'altra banda, els esclaus uniformats de l'Estat, que van utilitzar la violència contra el poble, aprofitaran aquesta mesura perquè les seves accions quedin impunes. Un projecte amb propòsits seriosos o eficaços tindria en compte aquestes dues dades perquè no fos així.

Els partits polítics catalans que assumeixen aquesta astúcia de l'Estat espanyol es presenten com els únics defensors dels drets que es vulneren a Catalunya i estableixen una aliança amb els homòlegs bascos. Ells ja van apostar a Euskal Herria per la unilateralitat, això sí, en el sentit contrari a l'independentisme, mitjançant la liquidació i la conciliació de les vies revolucionàries. Alineats amb aquests partits al servei del capital i amb els seus interessos, limiten més el nostre estatus i el nostre caràcter polític, però creiem que és un bon moment per a reivindicar els nostres drets polítics en veu alta a través de l'organització i la mobilització.

Per tant, en aquest context de jugades interessades, de falses amnisties i d'atacs contra classes obreres i pobles oprimits, nosaltres reivindiquem tota l'amnistia com a objectiu estratègic de la línia revolucionària. A través de la lluita popular aconseguirem l'amnistia, juntament amb l'imprescindible dret d'autodeterminació, per a obrir el camí d'un futur democràtic i just.

Finalment, a totes les institucions i persones que en les últimes dècades han estat perseguides amb crueltat per proclamar a Euskal Herria tota l'amnistia, un munt d'ànims i força, per a seguir el camí marcat. Teniu raó, l'amnistia és possible! Ho aconseguirem amb la resistència i la lluita!

Presos al carrer, tota l'amnistia!

Jesús Mari Etxeberria Garaikoetxea “Goierri”, Jon Kepa Preciado Izarra, Patxi Ruiz Romero i Mikel Sansebastian Gaztelumendi, presos polítics bascos.