L'ofensiva judicial no cessa a Catalunya, perquè la justícia espanyola continua colpejant les últimes restes del procés independentista, per sobre del que reconeix el poder legislatiu i executiu. El Congrés dels Diputats va aprovar el passat 30 de maig la Llei d'Amnistia, per la qual cosa els magistrats disposen d'un termini aproximat de dos mesos des de la seva entrada en vigor per a adoptar la Llei d'Amnistia i revisar les causes pendents. És a dir, segons el poder legislatiu i executiu, l'aprovació de la Llei d'Amnistia hauria de suposar el tancament d'aquestes causes, però evidentment, el poder judicial està fent el seu camí.

Diverses persones van ser condemnades pel Tribunal Suprem per malversació de fons públics per al Procés. Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig continuaran amb l'ordre de detenció i Oriol junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull seguiran amb les penes d'inhabilitació fins a 2031. Per contra, la decisió és favorable a la secretària general d'ERC en l'exili, Marta Rovira, sobre la qual s'aixeca l'ordre d'arrest.

El text de la Llei d'Amnistia ha estat adoptat per la Sala penal del Suprem i pel jutge instructor del procés, i tots dos han coincidit que el text de la Llei d'Amnistia no explicita si es tracta d'un assumpte de malversació de diners públics, per la qual cosa no es pot aplicar la llei a alguns polítics. Per tant, el Suprem tanca la porta a entrar directament a Europa, per a això és el Tribunal Constitucional el que ha de moure la fitxa.

Els dirigents del pp espanyol s'han mostrat orgullosos de la decisió del Suprem: "Sánchez ha fet ús de la majoria per a fer una llei que ni tan sols ha sabut fer bé", ha afegit.

Dues qüestions infinites

La majoria d'ells parlen de la causa del procés, especialment del cas de Puigdemont, però fins i tot si el Tribunal Suprem d'Espanya anul·lés l'ordre de detenció contra Puigdemont per malversació de fons públics, Puigdemont no podria entrar en territori espanyol tan fàcilment. De fet, el cas de Tsunami, que ha passat quatre anys sota un sumari, segueix sense resoldre's i ara se li imputen delictes de terrorisme.

L'aplicació de la Llei d'Amnistia està sent a poc a poc coneguda pel Suprem. De moment, els casos donats a conèixer són els que es refereixen al cas del procés, que no han arribat a Tsunami.

Diverses persones s'han exiliat a Ginebra (Suïssa) en els últims deu mesos pel cas Tsunami, en veure que la causa contra ells s'estava enfortint, i no de manera casual, precisament quan s'estava formant la negociació de la Llei d'Amnistia i se simbolitzava que el possible retorn de Puidgemont podria ser pròxim. A partir d'aquest moment, l'Audiència Nacional buscava la via d'imputar delictes de terrorisme als imputats en el cas de Tsunami, i el Suprem li va comprar arguments que estaven en la cúpula del qual fora Tsunami Democratic a la tardor de 2019, després del procés, després del referèndum de 2017, es van donar a conèixer a la tardor de 2019.

ARGIA va entrevistar a Suïssa als exiliats Jesús Rodríguez i Ruben Wagensberg, en vespres de l'aprovació de la Llei d'Amnistia. Ells denunciaven que l'Audiència Nacional va treure "intencionadament" de sota la taula el mantra del delicte de terrorisme, si la Llei d'Amnistia inclogués als independentistes del procés, perquè el cas Tsunami anés el que castigués els dirigents d'almenys #dos dels grans partits independentistes, Carles Puigdemont i Marta Rovira.