Com estava previst, la llei ha tingut 178 vots a favor i 172 en contra. Alde PSOE, Sumar, Podem, ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG i l'ex ministre socialista José Luis Ábalos. Contra PP, Vox, Coalició Canària i UPN.

La llei ha avançat des d'el mes de gener passat quan els vots de les Juntes la van rebutjar, perquè al seu judici no estava degudament blindada en molts aspectes. No obstant això, el 6 de març el PSOE, l'ERC i Junts van aconseguir un nou acord en el qual s'ha basat la llei ara aprovada.

Sobre la base de la legislació europea, no l'espanyola

El terrorisme, la traïció i l'ús injust eren els tres camps sobre els quals Junts volia blindar millor i sobre els quals el PSOE, ERC i Junts van arribar a un acord. Quant al terrorisme, la Llei d'Amnistia es basa en la normativa europea i no en el Codi Penal espanyol. Segons això, només es mantenen els “delictes greus” comesos “expressament contra els drets humans” fora d'aquesta amnistia. Per tant, tots o la immensa majoria dels proces seran amnistiats.

La traïció és la segona àrea important afectada. Com a base legal s'ha adoptat la Carta de les Nacions Unides i la resolució 2625 de 24 de març de 1970 de l'ONU. En aquest àmbit, en la Llei d'Amnistia sí que s'esmenta el Codi Penal espanyol, però es diu que el presumpte delicte només quedarà exclòs de l'amnistia quan l'amenaça contra l'Estat sigui “efectiva i efectiva”, o quan es produeixi “la independència d'Espanya o l'ús efectiu de la força contra la unitat territorial”.

A més, segons les Juntes, el tercer àmbit millor relacionat és l'ús injust dels diners públics. Fins ara, per exemple, la justícia espanyola ha considerat “un ús indegut” els diners gastats per les institucions per a organitzar el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Ara, en canvi, aquest tipus de diners serà amnistiat si no s'ha utilitzat específicament per a l'enriquiment personal. Però també és més clar, i diu exactament que quan s'ha utilitzat diners públics per a difondre missatges a favor de la independència de Catalunya, o per a organitzar la consulta del 9 de novembre de 2014 o el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, i no per a enriquir a algú, que estan dins de l'amnistia.

En general, per tant, l'amnistia afectarà a centenars de persones i tindrà en compte els possibles delictes ocorreguts entre l'1 de novembre de 2011 i el 13 de novembre de 2023, és a dir, la major part de l'activitat en el procés independentista organitzat a Catalunya entorn del referèndum, entre ells les accions organitzades per Tsunami Democratic o el CDR.

I Puigdemont què?

La Llei d'Amnistia trigarà uns dos mesos a aprovar-la, és a dir, podria estar aprovada a la fi de maig. Aquest termini coincideix amb el de les eleccions catalanes i no sembla que pugui ser present en la sessió d'investidura del President de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Les Juntes ja han anunciat que vol a Puigdemont al capdavant de la llista i aquest també ho acceptaria. Si les eleccions catalanes són el 12, la norma diu que el Parlament de Catalunya ha de completar-se 20 dies després, és a dir, a tot tardar el 7 de juny, i a tot tardar el 21 hi haurà una sessió d'investidura.

Segons la via prevista en l'avantprojecte de llei d'Amnistia, la llei podria aprovar-se en el Congrés l'última setmana de maig i es publicaria en el Butlletí Oficial d'Espanya. A partir d'aquest moment no es podrà detenir a ningú relacionat amb delictes emparats per l'amnistia. Posteriorment, els jutges espanyols disposaran d'uns dos mesos per a tancar els procediments judicials que tinguin oberts. Durant aquest temps es veu la dificultat que Puigdemont pugui assistir a la sessió d'investidura davant l'actitud dels jutges espanyols que han intervingut en el procés català, ja que és previsible que aquests processos de tancament dificultin o retardin al màxim.

A més, el tancament dels processos judicials oberts serà provisional fins a la resolució dels recursos interposats davant el Tribunal Constitucional o els tribunals europeus. Mentrestant, cessaran les ordres de detenció contra Puigdemonte o altres dirigents independentistes.

Mirant al referèndum

ERC i Junts anuncien que la Llei d'Amnistia no tanca cap via. Per contra, en endavant es reprendrà el camí de la independència i el referèndum, tractant d'articular les vies per a la seva consecució.