argia.eus
INPRIMATU
Al Nakba
  • Una sensació d'ofec en el pit quan ens despertem d'un malson, pot algú imaginar viure amb aquesta angoixa, sobreviure? Pot imaginar algú que s'exiliï en el seu propi país, que hagi d'abandonar la casa i no pugui tornar per més de 70 anys. El 15 de maig és per als palestins el dia de la Nakba o la catàstrofe. Palestina no s'adorm i no estan en somni, tenen una crua realitat cara a cara i un ull no, encara que tinguin dos ulls oberts, són les màquines sionistes les que controlen els somnis, el somni i la vida.
Maddi Gallastegi Osa 2018ko maiatzaren 16a

‘Si canta Nablus, canta Palestina’ deia Balatan amb guitarra en el cor del major camp de refugiats de Cisjordània, al nord de la ciutat. Els palestins de Balata es van veure obligats a abandonar Yaffa per la força aquell 15 de maig de 1948, en el que ara és Tel Aviv i va ser la seva ciutat fa set dècades. Des d'allí no es veu cap mar, al contrari que des del pujol de Nabi Saleh. En Nabi Saleh, a una hora de Ramallah, vam tenir l'oportunitat de veure la mar Mediterrània als Tamimitas, perquè ja no han mullat els peus en aquesta riba. La seva llei per a nosaltres apartheid.

L'estat sionista israelià, que vol mostrar-se demòcrata, civilitzada i progressista davant el món, té com a fita 1948, una fita que suposadament legitima tota una era d'opressió i colonització salvatge que, amb l'ajuda de l'Imperi yanquista, continua en el segle XXI. Un any en què es va blindar per llei l'il·lícit. Les portes d'Europa estan obertes de bat a bat a Gaza, l'estat terrorista israelià que bombardeja amb fòsfor blanc als palestins que viuen en la presó més gran del món, que derroca les cases i assassina, deté, tortura als veïns, el lobby sionista que converteix a tot un poble en un camí per al negoci sota el lema “terra sense gent, per a gent sense terra”.

Nosaltres, en canvi, ens reafirmem en el nostre compromís de comptar de primera mà que els que estan exposats als gasos lacrimògens no estan equivocats, i amb les claus de les cases dels refugiats d'Aida Camp o Balata, potser no les portes que alguna vegada van ser les seves cases, però sabem que podem obrir les portes a la lluita en un territori on la pròpia supervivència és un gest de resistència. L'organització internacionalista Askapena va visitar per primera vegada les terres palestines fa 20 anys, i des de llavors la solidaritat no ha cessat, hem vist i après dels ulls de desenes de brigadistes els cascos vells i dividits d'Hebron i Jerusalem, la vella ciutat de Nablus, II. El carrer principal d'Aida i les platges de Haifa, assetjades en Intifada. Els objectius i les pràctiques d'aquestes brigades han estat molt variats. L'any passat, la Brigada Feminista es va posar en marxa amb la intenció de viure de prop la realitat invisible de les dones palestines que no apareix en els mitjans de comunicació. La pròpia casa que se sustenta en la cura de familiars i companyes, i que constitueix el pilar de la societat palestina per l'ocupació, es converteix en la presó de molts homes i dones, única fortalesa de poder. En el territori àrab s'estan desenvolupant eines per a fer front a aquesta doble violència circular i presó.

De tornada, un dels missatges més clars que ens porten a Euskal Herria és la crida a l'adhesió a la campanya BDS. Il·luminats per la lluita contra el sistema d'apartheid a Sud-àfrica, en 2004 es va llançar la campanya BDS en Palestina: boicot, desinversió i càstig. L'objectiu és fer una crida al boicot ciutadà a l'Estat israelià, i el seu objectiu és impulsar el boicot polític, acadèmic, econòmic i cultural que sofreixen els palestins. Resistència popular contra bloquejos i muralles.

Avui cada olivera arrencada aixeca una llavor de llibertat en la terra que volen condemnar a la ruïna. Perquè aquestes són les efemèrides, ferides en la memòria i camins per a la lluita.

STOP Apartheid, yallah Palestina! Pobles lliures Yallah!

Maddi Gallastegi, brigadista d'Askapena en Palestina