El succeït a Síria ens ha situat a altres onze països. Entre els grups armats que han derrocat el poder del president turc, Al-Assad, figura un dels protegits de Turquia. Turquia és un dels països que ha votat en contra del Govern sirià, com l'Aràbia Saudita, Unió dels Emirats Àrabs o els EUA. Els seus aliats més poderosos són Rússia i l'Iran, com es pot llegir en l'article sobre la caiguda de Damasc.

HTS és l'Organització per a l'Alliberament d'Orient entre els grups que han lluitat contra Assad i que, pel que sembla, estan prenent les regnes del país. A més de l'Exèrcit Nacional Sirià (SNA), que compta amb el suport de Turquia, també han participat grups de menor envergadura en l'atac. Aquesta "descentralització" ha estat una de les claus del procés, segons ha destacat el diari Públic en la seva edició digital.

L'ofensiva ha sorprès el Govern, les forces subordinades del qual s'han rendit sense tot just resistència, segons han informat avui els mitjans de comunicació en un comunicat. I han afegit que Rússia i l'Iran a penes han fet res. Precisament, el president electe dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat que Rússia té ara menys militars a Síria per la guerra d'Ucraïna. "La caiguda del règim ha estat un acte de justícia", ha dit per la seva part l'encara president, Joe Biden, qui ha afegit que les forces que han pres el poder miraran de prop per la història d'algunes d'elles -s'ha citat en els mitjans de comunicació-.

L'ombra d'Al-Kaeda

La guerra civil siriana, en el context de la primavera àrab, va començar en 2011, amb centenars de milers de morts i milions de persones desplaçades al país cap enrere. Al començament de la guerra, Alep va estar sota el control de les forces opositores, dominat pel grup gihadista i secundat sobretot per Turquia. Al-Qaeda, la seva branca, l'Enfront del Nusra –més tard HTS–, l'Estat islàmic, o l'SNA són les forces que en aquests anys han triomfat en el nord-oest de Síria, sobretot a la província d'Idlib, fins i tot lluitant entre elles.

El cap del grup armat d'HTS, Abu Mohamed al Julani, ha afirmat que "s'obre una història nova" per a tota Síria i el primer ministre, Mohammad Ghazi al-Jali, s'ha mostrat disposat a "col·laborar amb la direcció que elegeixin els sirians" per a demanar eleccions lliures. l'Iran ha afirmat que el futur de Síria l'han de decidir els seus ciutadans, "sense mediacions devastadores ni imposicions externes", ha afegit el portaveu. I l'Iraq també. La Unió Europea considera prioritari garantir la seguretat a Síria -després d'assenyalar que la sortida d'Assad de la Casa Blanca és "positiva"-. Israel s'ha fet amb el control del vessant sirià del mont Hermón, en la zona desmilitaritzada. la Xina ha dit que té esperances que s'apliqui l'estabilitat "" a Síria al més aviat possible... Tothom s'ha posat de cara a Síria.

Esperança, també incertesa

A Damasc i altres ciutats de Síria, milers de persones han sortit al carrer a celebrar la fi del govern d'Al Assad. Al crit d'Al·là " és gran", hem llegit en diversos mitjans que els sirians han celebrat "la llibertat" després de gairebé catorze anys de conflicte armat a Síria. Però tots coincideixen que l'alegria es barreja amb "pors" pel que el futur pot aportar en "un país destruït per la guerra, enfonsat en la misèria i profundament dividit".

L'HTS ha assegurat que es tracta d'una "transició pacífica", que no deixarà a ningú fora i que respectarà a les minories religioses, especialment als alauís i cristians vinculats al règim.

Atacs contra els kurds

Més o menys, el nord-oest de Síria ha estat en mans de Turquia i de diversos grups de l'oposició siriana secundats per aquest durant els últims cinc o sis anys, i el nord-est ha estat dividit entre kurds i el Govern sirià. Aquests dos últims actors, en general, han actuat aliats durant la guerra civil contra l'Estat islàmic i altres grups, encara que a vegades s'han enfrontat entre si.

El lideratge dels kurds està liderat per les milícies kurdes YPG (Unitats de Protecció del Poble), que han hagut de bregar amb l'Estat islàmic (EI) i altres grups d'Al-Qaeda, així com amb el Govern turc. Les milícies kurdes de YPG són aliades del PPK i Turquia les considera terroristes. S'ha oposat molt a ells en aquesta guerra. Al mateix temps, YPG va comptar amb el suport militar dels EUA quan aquest va actuar contra l'Estat islàmic. Turquia pretén ara ocupar les terres que ara controla YPG, la qual cosa pot suposar el desplaçament de centenars de milers de kurds a Turquia.

El diumenge, rebels sirians secundats per Turquia van llançar un atac contra els kurds en el nord de Síria, sense causar ferits. "Les milícies turques conegudes com l'Exèrcit Lliure Sirià han pres el 80% de la ciutat de Manbij, en l'oest de l'Eufrates, que fins ara estava en mans dels kurds", diu Eitb.eus.