I precisament amb aquesta sensació d'assossec, de viatjar al passat, ens vam trobar amb un agradable viatge quan vam ser al concert d'Al Ayre Español, dins del cicle de Música Antiga. Aquest grup, creat en 1988 pel director Eduardo López Banzo, es caracteritza per la utilització de criteris d'interpretació historicistes i la utilització d'instruments de l'època.

En aquesta ocasió, Arcangelo Corelli, anomenat 'Violinista del Papa', va oferir una sèrie d'obres entorn de la seva escola a Roma. La singularitat d'aquest programa va ser la introducció de dues obres anònimes italianes que van aparèixer en la Catedral de Jaca. Aquest grup els va recuperar i, després d'escoltar el concert, podem dir que són de gran bellesa.

Les dues obres recuperades, 'Sonata terza' i 'Sonata quarta', van ser obres carregades de matisos, molt variades quant als temples emprats. Sonata quarta va ser especialment bella, i la interpretació del grup sempre va ser afinada i compacta.

També vam poder gaudir de tres sonates d'Arcangelo Corelli. El refinament i la riquesa de l'escriptura musical d'aquest compositor ens va portar al millor barroc. El grup, sota la direcció de López Banzo, va realitzar lectures elegants i senzilles, sense manierismes inútils.

Vam poder escoltar dues obres d'Alessandro Scarlatti: una sonata per a violoncel i baix en re menor interpretada per Aldo Mata com a solista excel·lent, i per a òrgan Fugida del secondo tuono, de la mà de López Banzo, que potser va ser una cosa ortopèdica.

Com a propina, el deliciós popurri de les tarantel·les napolitanes (sembla que la tarantella té el seu origen en Puglia, segons ens va indicar López Banzo). El gaudi.