A la fi de gener, l'associació AHT Gelditu va denunciar que els treballadors del TAV a Navarra es troben en una situació d'esclavitud, havent donat a conèixer els testimoniatges d'alguns dels treballadors. Adif, l'encarregat de la construcció dels ferrocarrils a Espanya, ha desmentit les denúncies. En la manifestació del dissabte denunciaran aquestes condicions de treball i denunciaran que aquest projecte “converteix a tota la societat en esclava” amb el següent lema: “El TAV ens converteix en esclaus. Trenquem els k-aht del progrés”.

Segons la directora general de Transports del Govern d'Espanya, Berta Miranda, el tram Castejón-Cuenca de Pamplona/Iruña podria estar operatiu per a 2027, després de l'inici de les obres en 2009. Ara s'està construint el tram entre Tafalla i Campanes, i segons ha explicat, el final d'aquest tram es produirà a tot tardar en 2026. L'Estació de Pamplona/Iruña arribarà fins al barri d'Etxabakoitz, però davant la previsió que la seva construcció es retardi molt, el Govern estima que el tren començarà sense l'estació de Pamplona i s'avançarà en aquest tram 20 minutos.

Nus d'Ezkio

El tren ràpid partirà de la Comarca de Pamplona/Iruña cap a la Sakana, però allí encara queda molt per desembussar, ja que el Govern espanyol no ha decidit si viatjarà per Ezkio o Vitòria. Els responsables del Govern, tant amb el pp com amb el PSOE, s'han manifestat en nombroses ocasions a favor de l'enllaç de Vitòria-Gasteiz, si bé encara no han pres cap decisió. No obstant això, en la Sakana s'estan realitzant sondejos, no sense problema, per a analitzar millor el projecte d'Ezkio. Segons les previsions, el projecte d'Ezkio, de 55 quilòmetres i 21 d'ells el túnel sota Aralar, tindria un cost estimat de 2.000 milions d'euros i el de Vitòria-Gasteiz d'uns 700 milions d'euros.

El Govern Basc, el PNB, Geroa Bai i UPN estan pressionant duro perquè l'enllaç es faci des d'Ezkio, però no sense escletxa, ja que la Diputació alabesa, governada pel PNB, aposta per l'enllaç de Vitòria-Gasteiz. En totes dues opcions la destrucció ecològica és important, especialment en la d'Aralar, encara que els partidaris d'Ezkio afirmen que l'opció de Vitòria-Gasteiz també perjudicaria a Sakana, ja que a la seva antiga carretera i a la seva autopista se li afegiria el ferrocarril del TAV, saturant així la vall.

Alta velocitat… Fins a Irun

Un dels principals arguments dels defensors dels projectes bascos en el TAV ha estat sempre la connexió amb Europa, bona i moderna. No obstant això, ara, el Govern francès ha comunicat a Espanya que el tren ràpid no arribarà a Hendaia almenys fins a 2042.

15.000 milions d'euros d'inversió?

Sempre és difícil submergir-se en el tema del cost del TAV. La I Basca va començar a construir-se en 2006, però encara no té data de finalització, sobretot perquè les estacions de les capitals encara no estan construïdes. El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible del Govern d'Espanya, Óscar Puente, ha visitat aquesta setmana Donostia-Sant Sebastià i ha assenyalat que ja s'han gastat 5.000 milions d'euros en la I Basca i falta prop de 4.000 milions per a invertir. Les inversions a realitzar en el tram navarrès encara no són clares, però poden rondar els 3.000 o 4.000 milions d'euros, la qual cosa pot variar molt si s'inverteix des d'Ezkio o Vitòria-Gasteiz. En qualsevol cas, la inversió en alta velocitat realitzada amb tots dos projectes podria acostar-se als 15.000 milions d'euros.