Com tots els anys, el 4 de febrer sortirem a cantar bertsos per a recordar la història d'Agate Deuna. Han passat més de 1.800 anys des que un home va matar a una jove italiana, amamamantada, que no va saber acceptar la seva negativa. Pot pensar-se que des de llavors hem hagut d'avançar, però la situació ha canviat de veritat o estem semblances?
Alguns diuen que la violència masclista feminista és una invenció perquè els homes prenguin el paper d'un personatge dolent en aquesta història. No obstant això, les dades no coincideixen amb aquesta idea obsoleta: només cal encendre la televisió o la ràdio, o accedir a Internet i donar un cop d'ull a les xarxes socials. El problema és evident i dir que no existeix és un disbarat.
No n'hi ha prou amb reforçar les lleis, sinó que també necessitem transformar-nos com a societat perquè no succeeixin en el futur, perquè algun dia no hi hagi més Santa Águeda
Avui dia el problema és més evident perquè les dones ens atrevim a denunciar aquestes males situacions. Però a canvi de què? Tots tenim en la memòria el que va succeir en els Sanfermines fa uns anys. Aquesta noia, a més de sofrir assetjament, va haver de ser atacada per diversos mitjans de comunicació quan es van publicar les seves dades personals. Inacceptable de veritat!
Desgraciadament, no és necessari posar el focus en el passat, com ocorre tots els dies. Ara estem discutint el que ha passat a una dona en una discoteca. Un famós futbolista sembla haver atacat a la noia en el bany del local. Les càmeres de seguretat van gravar a la noia en sortir del bany, enfonsada i plorant. Disposa d'un informe mèdic per a reforçar el seu testimoniatge. No obstant això, es nega a rebre una indemnització per a no pensar que la gent ha inventat el succés.
Almenys aquestes dones encara estan vives. Però no tots tenen aquesta “sort”. Quantes dones moren cada any? I cada mes? I tots els dies? Les xifres són asustantes.
Amb aquestes dades, els poders polítics haurien de treballar contínuament per a trobar una solució a aquest greu problema al més aviat possible. L'any passat es va posar en marxa la llei “sol sí que és”, que ha aixecat pólvores. De fet, aquesta llei ha reduït les condemnes de molts homes que estaven en la presó.
És clar que el que fan els governs per a frenar aquesta situació no val. No n'hi ha prou amb reforçar les lleis, sinó que també necessitem transformar-nos com a societat perquè això no succeeixi en el futur, perquè algun dia no hi hagi més Santa Águeda.
Juana García Lera