Podríem dir un país pobre si confiéssim en la forma de vida de les seves gents i en l'avanç de l'economia moderna. Un país especial amb joventut, un territori on tot es construeix, un país ric en cultura, si se'ls mira amb els ulls del cor… Pot ser que per a comptar qualsevol cosa, per a qui des d'aquí arriba a aquell extrem d'Àfrica: camins tortuosos, boscos fixos, carronyes de construcció de tolas velles, als carrers dels pobles un munt de vides de capvespres, o per a cridar al crit del mucimiento a la meitat de la nit silenciosa…
A les onze del matí havien convocat una reunió del sindicat de llauradors en un petit poble. Ens reunim uns vint homes, tots homes o dones, vestits amb els seus llargs i acolorits vestits. Llavors va aparèixer Said, representant del nostre sindicat local, que estava elaborant una llista de pagesos. En el seu idioma mahorais va discutir llargament amb homes de la seva edat que estaven en camí. Com allí, les esposes estan callades. Artetan Said ens tradueix paraules al francès. No és tan agradable estar enmig d'una discussió en la qual no entens una cua de paraula. En tornar, els soldats van fer a Said una sèrie de severes preguntes abans de comprometre's a difondre la llista de caps per la boca aquell mateix dia.
Un vell, de rostre agradable i cara deliciosa, ens va obligar a tornar-nos a posar. Ens va recomanar al déu dels musulmans amb una breu oració que semblava encertar, amb les mans obertes sobre la taula...
Ajuda a pujar Said i els seus amics! Ara us toca organitzar i desenvolupar el cultiu i la pesca de la Mayotte. Intxala!