El Govern del president dels Estats Units, Donald Trump, ha aprovat aquest dilluns un pla d'austeritat que inclou: Destinar l'àmbit de la Protecció Nacional de la Vida Forestal de l'Àrtic d'Alaska a l'explotació del petroli. Els grups mediambientals han condemnat que aquesta mesura suposa "un atac als indígenes i a l'ecosistema de la regió". És possible que abans de final d'any s'adjudiquin les concessions per a operar en tot el Refugi. El refugi alberga una superfície de 631.800 hectàrees i és l'hàbitat natural d'ossos polars o caribs, entre altres.
Encara que en 1980 el Congrés va decidir preparar el nord-est d'Alaska per a una possible explotació petroliera, el refugi de l'Àrtic ha estat un territori prohibit pels republicans per a realitzar perforacions, malgrat els esforços dels republicans per a obrir portes a les empreses petrolieres durant quatre dècades. Per això, el secretari d'Interior, David Bernhardt, ha considerat en una entrevista que la implantació del programa és "una fita". "No és el final del procés d'arrendament, però és una fita molt significativa.
El grup anbientalista Sierra Club ha assenyalat en un missatge que "els republicans del Congrés van fer una esmena en 2017 per a permetre les perforacions a l'Àrtic com a part d'una llei fiscal, i van afirmar que les dues concessions que havien de fer-se per a desembre de 2024 generarien 1.000 milions de dòlars en ingressos. Aquesta xifra era ja qüestionable abans del caos en el mercat del petroli d'enguany". En l'últim any cinc dels sis grans bancs estatunidencs –Goldman Sachs, Wells Fargo, Chase, City i Morgan Stanley– van reconèixer que les explotacions de l'Àrtic són “una mala inversió” i s'han unit a més de 20 entitats financeres de tot el món per a actualitzar les seves polítiques d'inversió i rebutjar el finançament de les perforacions de la regió, inclòs el refugi de l'Àrtic. En conseqüència, també des d'un punt de vista purament econòmic, es pot intuir una catàstrofe. "El procés de revisió de les explotacions petrolieres de protecció Àrtica de l'Administració Trump ha estat des del principi vergonyós", ha criticat la directora de campanya de Sierra Club, Lena Moffitt, qui ha anunciat que s'oposaran.
Al mateix temps, el grup Earthjustice ha recordat que "el poble indígena Gwich'in considera que la Llanada Costanera de Protecció Àrtica és sagrada perquè és un lloc de naixement per als espinosos i les tribus, per als animals que els habitants d'Alaska necessiten per a l'alimentació i la tradició cultural".
L'advocat de l'oficina regional del grup Earthjustice d'Alaska, Erik Grafe, ha assegurat que aquesta decisió "no té en compte les lleis dissenyades per a preservar la vida forestal". Han subratllat que el pla de l'Administració per a deteriorar aquest lloc és "il·legal", sense més propòsit que el d'obtenir "beneficis petroliers privats", i han anunciat querelles en els tribunals. Segons el pla conegut aquest dilluns, la primera licitació de les concessions es realitzarà el 22 de desembre de 2021, però segons Bernhardt, “pot fer-se abans que finalitzi l'any”.
Una enquesta realitzada a l'abril per les universitats estatunidenques George Mason e Yale revela que el 33% dels votants de la regió dona suport a les perforacions de petroli, mentre que el 67% es mostren en contra.