argia.eus
INPRIMATU
Conflictes laborals 2019 en Tolosaldea: Pactar, cedir o continuar
  • A l'inici de l'any, les vagues de neteja dels jutjats i comissaries de Guipúscoa ja havien pres el carrer per a allargar-la a la meitat d'any, i a la fi d'any va amb la vaga dels treballadors de les residències de Guipúscoa. En el repartiment, també han estat protagonistes els sectors de la indústria paperera i la gràfica, entre altres. En 2019 també hi ha hagut conflictes laborals; alguns ho han aconseguit, uns altres ho estan fent.
Tolosaldeko Ataria @tolosaldeataria 2019ko abenduaren 30
Argazkia: Tolosaldeko Ataria.

Sense cedir, després d'un acord

Els treballadors de les residències d'ancians de Guipúscoa, entre els quals es troben els de la residència Iurreamendi de Tolosa i la residència Santiago d'Amasa-Villabona, lluitaran per acabar l'any. Per a aconseguir un conveni digne, han passat l'any amb aturs i, si no s'aconsegueix un acord, acabaran l'any en vaga. Al desembre van complir la jornada de vaga número 158. La vaga, convocada pel sindicat ELA, es prolongarà fins al pròxim 10 de gener.

Els socis de les residències de Guipúscoa porten gairebé tres anys negociant, però no han aconseguit cap resultat. Els sindicats reclamen millorar les condicions laborals de 5.000 treballadors del sector, als quals demanen una pujada salarial i una millora de ràtios. No obstant això, les negociacions no s'han fet esperar.

ELA denuncia que la Diputació Foral de Guipúscoa té bloquejada la negociació: «Finança el 90% del sector i subvenciona l'increment dels beneficis empresarials a costa de la contractació a temps parcial i de la definitiva bretxa salarial dels treballadors del sector».

A principis de novembre UGT va aconseguir un acord "parcial" amb la patronal, però la resta de sindicats han dit que continuaran lluitant fins a aconseguir un pacte laboral complet.

Acords de lluita

L'any va començar amb les negociacions entre treballadors del sector de la gràfica i el del paper i les netejadores de jutjats i comissaries de Guipúscoa, entre altres. No obstant això, amb el pas dels anys, els tres sectors han arribat a un acord amb les patronals i, amb jornades de vaga, treballen amb normalitat.

La baralla més llarga ha estat la dels netejadors dels jutjats i comissaries de Guipúscoa. Després de 281 dies de vaga, el 26 de juny van arribar a un acord amb Garbialdi. Els vaguistes han demanat que s'elimini la bretxa salarial que sofreixen, sobretot, en comparació amb els treballadors de la neteja viària. L'acord contempla una reducció de la bretxa salarial per als treballadors de neteja viària del 70% en el cas d'Euskadi. A més, Garbialdi els va reconèixer que treballen en condicions tòxiques i en treballs penosos, per la qual cosa han decidit que el total del seu salari sigui un plus igual al 20%.

La situació del sector d'arts gràfiques era diferent des del primer moment, ja que els treballadors asseguren que el sector es trobava «en bones condicions». No obstant això, l'anterior conveni estava a punt de finalitzar, i els sindicats i la patronal Adegi van començar a principis d'enguany el procés per a renovar el conveni. Davant la persistència de la situació, s'han dut a terme vuit dies de vaga al llarg de l'any, i a la fi d'octubre es va acordar la renovació del conveni. No obstant això, ELA no va donar suport a aquest acord, ja que, al seu judici, LAB va signar un conveni que «està lluny de les reivindicacions», i hi havia «un margén per a aconseguir majors assoliments».

Els treballadors del sector del paper de Guipúscoa també s'han barallat per un nou conveni sense veure millorades les seves ofertes per part de la patronal. Els sindicats també van afirmar que la situació d'aquest sector és «molt bona», i van lluitar per aconseguir un acord que «reparteixi la riquesa generada pels treballadors del sector i avanç en els seus drets». LAB i CCOO van signar el pacte al juliol passat després de sis dies de vaga. Els treballadors de les empreses Aralar d'Amezketa, Ahlstrom Munksjö de Berastegi i Oria de Zizurkil es van sumar a la vaga. En aquest cas, ELA tampoc va signar.

Sense hospital públic, a favor de la salut pública

A Guipúscoa, Tolosaldea continua sent l'única comarca sense hospitals públics. La plataforma Tolosaldea Osasun Publikoa Alde ja ha dit abans que Osakidetza té un deute històric amb la nostra comarca. La Clínica de l'Asunción va funcionar durant anys com a complement de l'Hospital de Donostialdea, però després de l'acord signat amb el Departament de Salut del Govern Basc, des de 2011 és el centre de referència de la comarca. La clínica rep 21 milions d'euros a l'any per a cobrir les necessitats sanitàries de la població de Tolosaldea i segons els membres del TOPA, «no té infraestructura ni personal adequat per a donar aquesta funció pública».

Segons les conclusions de l'estudi realitzat sobre el pressupost del Govern Basc per a 2017, Osakidetza realitza una despesa de 555 euros per habitant de la comarca. Comparativament, s'observa que es gasta 160 euros menys en l'atenció sanitària de la població de Tolosaldea que la mitjana que es destina a la població d'altres comarques en un any. Els membres de la plataforma afirmen que en els pressupostos de 2018 i 2019 s'ha mantingut aquesta tendència, per la qual cosa reclamen 70 milions d'euros a Osakidetza.

Amb el pas dels anys la situació no ha anat a millor. Abans de l'estiu es va parlar de la Clínica de l'Asunción de Tolosa, des que el PNB fes pública la seva postura favorable a la construcció de l'hospital. Des de llavors, la coordinadora TOPA ha treballat en la recerca dels professionals mèdics de la clínica de l'Asunción. L'any passat es va donar a conèixer que diversos professionals de la clínica van abandonar el seu lloc de treball i es van produir canvis en el centre: «En l'últim any i mig s'han produït 30 canvis mèdics en la clínica». Ara, després de ratificar la informació amb el Col·legi de Metges de Guipúscoa, han realitzat una denúncia clara: Metges de la Clínica Asunción treballen sense l'homologació necessària.

En l'últim mes, el TOPA ha publicat diversos números: entre altres, «el 100% dels especialistes que treballen en anestèsia i reanimació en Osakidetza tenen un títol homologat, mentre que el 43% dels especialistes a Asunción tenen l'homologació».

Des que a principis de 2011 es va iniciar la lluita, el TOPA porta gairebé nou anys reclamant un servei sanitari «digne» per a Tolosaldea i apostant per equiparar-lo amb el de la resta de comarques.