Des de fa temps s'intuïa que el grup teatral es va posar en marxa íntegrament, de manera que tan aviat com el Moviment d'Alliberament Nacional Basc va ser eliminat i Sortu va aprovar la llei de partits, va entrar en el club dels “txintxos”, amb el que es va trencar la vinculació de la dinàmica polític-militar, la lluita popular, la lluita social i la lluita obrera amb la lluita institucional. Finalment, la xarxa EH Bildu abandona totes les formes de lluita i decideix integrar-se en el sistema per sempre, al més pur estil del reformisme i de la petita burgesia, és a dir, dins d'un sistema que ens ocupa i ens oprimeix a través de circs institucionals, econòmics, repressius, mediàtics.
Ho farem clar i el més breu possible: algú pensa per a què serveix el nostre vot si cada vegada que es queden fora de la invitació de la patronal s'enfaden? Llavors, què faran per a rebre la seva invitació? Qui creia que anaven a retre homenatge als membres dels grups repressius, oblidant els centenars de caiguts en la lluita per la independència i el socialisme? Què significa un acord signat per EH Bildu amb tot el parlament espanyol, en el qual les forces de “seguretat” espanyoles apareixen com a garants de “la nostra democràcia” i de “la nostra constitució espanyola”? Per què, després de guanyar les eleccions democràtiques de model en l'EBB, van felicitar el president Trump? Per què ara acceptem, encara que al principi es va manifestar el contrari, la construcció de pistes per a vehicles en zones úniques del nostre territori? Algú pot donar més explicacions que el lliurament o l'aplanament a la sobirania espanyola per la desaparició d'Udalbiltza? Algú pot donar explicacions sobre la desaparició d'ESAIT?
Per què aquest tipus de polítiques inclusives… la unilateralitat o l'horitzontalitat i la diversitat són, en definitiva, maniobres de reactivació i dependència del capital. Fins al capdamunt estem. El mateix ocorre amb els temes possibles i impossibles, perquè tot el possible és el que interessa al sistema i viceversa. Quina casualitat! És suficient, utilitzen els arguments de la petita burgesia per a ocultar la lluita de classes. Així mateix, utilitzen banderes grogues per a ocultar les guerres imperialistes.
Algú pensa que EH Bildu defensarà a la classe treballadora basca fins al final, o Podem/Podem amb les hipoteques dels xalets de les direccions? Algú pensa que acceptant la divisió d'Euskal Herria, tal com es recull en el preàmbul del nou estatut signat per EH Bildu i PNB, es pot signar un acord positiu?
Algú pensa que EH Bildu defensarà a la classe treballadora basca fins al final, o Podem/Podem amb les hipoteques dels xalets de les direccions? Algú pensa que acceptant la divisió d'Euskal Herria, tal com es recull en el preàmbul del nou estatut signat per EH Bildu i PNB, es pot signar un acord positiu? Confia algú del nostre país en el PNB, a excepció de les seves estructures o d'un nombre determinat d'afiliats (fins i tot de la dreta espanyola)? Si no es pot confiar en el PNB, per què han mentit mil vegades i una més? Per què està somrient Sortu pensant que ha enxampat al PNB amb el preàmbul de l'Estatut? Fa molts anys algun neci hauria pogut pensar que EH Bildu ha enganyat la burgesia del PNB, però la veritat és que aquesta signatura i altres indicis demostren que tenen ganes de governar amb ells i com ells, amb la burgesia basc-espanyola i amb el capital.
Com és possible que un militant de qualsevol sector del poble es fiï del que ha destruït el moviment popular, és a dir, el moviment veïnal, el moviment obrer (que molts han deixat en la Unitat de Vigilància intensiva), el moviment social, el moviment estudiantil o els moviments que actuen en la denúncia i la solidaritat internacionalista? El capital ha destruït el que ha volgut però no ha pogut durant desenes d'anys. Pot confiar algú amb un punt de vista revolucionari en aquests nous veïns del sistema?
La crisi ha arribat per a quedar-se i amb uns indicadors molt preocupants; les polítiques i mesures adoptades per la potència imperialista d'Amèrica del Nord sobre els aranzels i el profund forat del deute públic de molts milions. L'espoli permanent del món en guerres de disseny com Haifa, Riad, Londres, Berlín, París o Washington. Destrucció de les infraestructures i cultures dels països sobirans. Fam, còlera, desesperació i odi cap a Occident (el temps ens dirà fins a on pot arribar), i desgraciadament encara estem en els començaments. Si ens comparem amb el que ens ve, les banderes grogues no són més que un acudit. Tot això per a tots, perquè en el nostre cas, amb una excepció, vivim en un país capitalista, per la qual cosa molts de nosaltres encara tenim recursos suficients per a sobreviure. No tenim intenció d'ofendre a ningú per les banderes grogues, però són part de l'ocultació i de la prolongació de les guerres imperialistes.
Quan la solidaritat es converteix en una elecció entre el nostre pa o el seu pa, què farem? No és un discurs populista o feixista. Només es pot evitar la competència del pa d'una manera: fem la revolució social basca (entre altres) i posem fi a les guerres imperialistes i les seves conseqüències, com la migració, la fam, la còlera, la ignorància o la imposició de la cultura judeo-cristiana. No hi ha més remei que la conquesta del poder revolucionari per part de la classe obrera, dels de baix i dels aliats, aquí i allà. No oblidis que l'Estat espanyol i el País Basc continuen enviant bombes i equipament militar a assassins reconeguts, però aquí no passa gens greu que pertorbi el nostre dia a dia.
Qui defensarà aquests problemes estructurals i les seves solucions radicals als ajuntaments i diputacions? Ningú reivindicarà o oferirà una intervenció a tots els nivells en el mitjà productiu, només perquè ningú fa aquest plantejament en l'àmbit institucional, perquè els qui així ho han fet han estat rebutjats o reciclats, i el que els fallin no serà diputat o regidor.
En votar hem de ser conscients que, tal com estan les coses d'avui dia, et converteixes en una autèntica eina del sistema o no, i el teu vot serà utilitzat, a més de que porta amb si una dinàmica de debat entre el possible i l'impossible per a perpetuar el sistema. Si no es qüestiona el propi vot, no tenim un plantejament per a resoldre els problemes d'arrel, per la qual cosa seran pegats que el sistema capitalista i els llargs braços de les seves institucions eviten de l'una o l'altra manera. No oblidem que el capital té molts mitjans d'intimidació per a romandre immòbil en tots els àmbits de la vida quotidiana.
Alguns portaveus d'EH Bildu han manifestat públicament que estan disposats a governar… si alguna cosa és sabut, què hi ha dins d'aquesta disponibilitat? Perquè, en la nostra opinió, si fos així, farien i faran el mateix que qualsevol partit que estigui en el govern o en l'estat. Encara que sembléssim que mai s'atrevirien, han fet centenars de coses i a penes ha passat res. Bé, alguna cosa passa, però alguns, a més de no votar, estem debatent aquí i allà sobre el que farem.
Per què diem que no passa gairebé res? Doncs bé, a pesar que el capital i els mitjans de comunicació amaguen parcialment i amb ambició, els que han arribat al club del sistema a última hora estan preocupats, i especialment EH Bildu. La gestió de l'entrada en el sistema porta implícita la realització de concessions al capital i la indefensió (especialment a la classe treballadora) dels treballadors d'Euskal Herria, les bases dels quals es pregunten si les han assimilat. En qualsevol cas, a més de ser un indici de què estan disposats a fer el que han fet (només hem esmentat algunes coses), i en quina situació han deixat als presos polítics bascos (sortir així de la vida o putarse en la presó), mostren el seu nivell ètic i fins a on volen arribar en el món de la política.
Ja no podem dir: “No entenem el que passa”, “ETA sabrà el que ha fet, tindrà les seves raons”… el mateix del que ha fet Sortu i el que està fent… o “jo no entenc res i em quedaré a casa…” Sí, molt bé, però què farem en els pròxims anys? Com defensarem la nostra terra i als nostres? Com canalitzarem el nostre poble? Ocupació davant desnonaments?
Ja no podem dir: “No entenem el que passa”, “ETA sabrà el que ha fet, tindrà les seves raons”… el mateix del que ha fet Sortu i el que està fent… o “jo no entenc res i em quedaré a casa…” Sí, molt bé, però què farem en els pròxims anys? Com defensarem la nostra terra i als nostres? Com canalitzarem el nostre poble? Ocupació davant desnonaments? Acceptarem treballar o no en negre per no haver entrat en el contingent establert pel capital? Fins quan en la següent situació? Quan rebem la informació i l'organitzem, comencem a ocupar-la immediatament. En això i en milers de temes no ens ofereixen una altra solució. Cada vegada més persones no arriben a final de mes, per tant, no hi ha motivació suficient per a entrar en acció?
Algú dirà que hi ha poques alternatives. Un altre pot pensar que no hi ha alternativa. Han estat presents, i han estat coneguts i llocs en pràctica al País Basc, i a vegades han participat un gran nombre de persones en les petites i grans assemblees de barri, poble o obra. En alguna ocasió els problemes s'han treballat en grups i s'han buscat solucions… És imprescindible actuar coordinadament. Els braços executius, polítics i coercitius del capital poden actuar davant qualsevol dinàmica sectorial, però tindran majors dificultats davant les lluites coordinades. Cridaríem als pobles petits embrions de contraban, de manera que no estaríem subjectes a cap instància oficial ni a cap partit. Es prioritzarien els problemes concrets dels pobles o barris, es coneixerien les circumstàncies i es decidiria què es pot fer per a fer front a la qüestió i buscar solucions. Creiem que és una idea útil. D'altra banda, és evident que la confiança i l'honestedat són imprescindibles per a portar endavant aquesta qüestió, i, per descomptat, cal ser un treball voluntari.
Per tot això i per més, fem una crida a l'organització als pobles, barris o centres de treball i a l'abstenció activa i pública. Basta, ja n'hi ha prou d'enganys! No pel xal de la serra! No a la burocràcia de sindicats i partits que han venut els seus caps al capital!
Fem una crida a no deixar d'informar-nos, de conèixer-nos, de comunicar-nos, de debatre i de prendre decisions en l'oblit i en el dia a dia, imprescindibles en la nostra vida i quan vinguin darrere de nosaltres i nosaltres les persones que viuen en precàries condicions lluny de nosaltres. No hi ha res impossible. Només es perd el que s'abandona sense barallar. Organització i lluita. Per la independència i el socialisme d'Euskal Herria, sempre avanci.