Encara que no és el primer referèndum sobre l'avortament que se celebra a Irlanda, el d'avui pot ser decisiu, si venç el sí que es reconeixeran drets fonamentals a les dones. Quant a l'avortament, a Irlanda ara es troba entre les legislacions més dures d'Europa. Malta, juntament amb Andorra i el Vaticà, és un dels pocs estats europeus en els quals l'avortament és una pràctica il·legal i poden ser condemnats a catorze anys de presó per avortar i pels professionals sanitaris que els presten ajuda.
L'avortament mai ha estat legal des de la creació de la Constitució irlandesa, però el Govern ha decidit modificar la normativa, per a això ha de suprimir l'article 40.3.3 de la Constitució, conegut com a esmena 8a. Prèviament, no obstant això, s'ha demanat als ciutadans que votin en referèndum sobre aquesta decisió de la consulta.
Segons les últimes enquestes, un 44% de la població estaria a favor d'eliminar l'esmena 8, mentre que un 32% estaria a favor de mantenir-la. La resta seria a la meva mà.
L'article 40.3.3 de la Constitució irlandesa, denominat Eight Admendment, nega a les dones el dret a decidir sobre el seu propi cos, segons han advertit organitzacions que defensen la derogació de la prohibició de l'avortament. Denuncien que això és una vulneració dels drets humans fonamentals.
Quan en 1922 es va independitzar del Regne Unit, Irlanda va fer seva la Llei de Delictes contra la Persona del Regne Unit, de 1861, que castigava l'avortament. A pesar que amb el pas del temps l'avortament es va anar despenalitzant tant al Regne Unit com en molts altres països europeus, Irlanda no va seguir el mateix camí.
A pesar que l'avortament era encara il·legal, en 1981 es va intentar aprofundir encara més en les prohibicions. La “Campanya de l'Esmena per la Vida” (PLAC, Pro-Life Amendment Campaign) va ser fundada per la majoria dels partits polítics irlandesos (Fianna Fáil, Fine Gael i Partit Laborista), que van instar l'elaboració d'una proposició de llei per a l'aprovació de la 8a esmena.
En 1983, a conseqüència de l'impuls de la campanya per part de l'Església Catòlica, el Govern conservador li va convèncer perquè acceptés l'esmena. En el referèndum d'aquest mateix any es va votar l'esmena a la reforma, i es va imposar l'opinió favorable a un article que iguali els drets de les embarassades i els embrions, amb un 67% dels vots. El donat castiga l'avortament en gairebé tots els casos, excepte quan la vida de la dona està en perill.
En 1967, coincidint amb la legalització de l'avortament per part del Parlament britànic, les dones irlandeses van començar a avortar als hospitals d'Anglaterra i Gal·les. Així les coses, en una consulta sobre l'avortament celebrada a Irlanda en 1992, es van dur a terme dues esmenes a la Constitució: La prohibició d'avortar segons l'esmena número 13 no impedeix l'entrada a l'avortament en un altre país, i l'esmena número 14 diu que no prohibeix informar sobre avortament a l'estranger.
Malgrat la prohibició, més de 190.000 dones irlandeses han avortat des de 1968. Però també allí, les dones pobres són doblement perjudicades: a més de negar el dret a decidir sobre els seus cossos, es troben amb la impossibilitat de viatjar a l'estranger i pagar l'avortament.
En els últims anys, no obstant això, el nombre de dones irlandeses que viatgen a Anglaterra ha descendit, la qual cosa pot deure's a la legalització dels anticonceptius.
Si després del referèndum del divendres es retira l'esmena número 8, s'aplicarà de manera provisional la Llei de Protecció de la Vida en l'Embaràs. Fins que el Govern elabori una nova llei i la sotmeti al Parlament, només podran continuar avortant quan la vida de les mateixes dones estigui en perill.
Una vegada establerta la nova llei, i segons informa el Govern irlandès, l'avortament durant les primeres dotze setmanes serà legal en tots els casos. Una vegada que la dona comuniqui al metge la seva decisió d'avortar i s'estudiï la possibilitat, si després de 72 hores la dona manté la mateixa decisió, se li donarà una píndola per a avortar.
En el cas dels avortaments de dotze i 24 setmanes, les dones només podran avortar si la seva vida està en perill o si l'embaràs posa en perill la seva salut. En aquests casos se sol·licitarà l'assessorament de dos metges per a determinar si és necessari avortar.
En els casos de gestació de més de 24 setmanes, l'avortament només serà possible si el fetus no té possibilitat de sobreviure fora de l'úter.