argia.eus
INPRIMATU
Aberri Eguna 24 i Nou Cicle d'Èpoques
Patxi Azparren @fraixku 2024ko apirilaren 03a

Les cròniques asseguren que els Aberri Eguna anteriors al Franquisme van ser molt nombrosos. En 1934 de Vitòria-Gasteiz i 1935 de Pamplona més de 30.000 persones es van reunir en una època en la qual no hi havia cotxe privat. Després de la mort del dictador, els Aberri Eguna van tenir un renaixement en Hego Euskal Herria. En moltes cases es feia un menjar especial, i quan érem joves, com fèiem unes vacances de Setmana Santa a Euskal Herria, els diumenges sempre fèiem alguna cosa per a celebrar-ho.

Encara que la referència de la casa és el nacionalisme històric, com en altres temes, en el nacionalisme també he estat bastant heterodox. No obstant això, amb l'Aberri Eguna sempre tinc una especial adhesió. Per això, vaig col·laborar en molts dels intents que es van dur a terme per a celebrar l'Aberri Eguna conjunt: amb ABK i Euskaria, en els d'Udalbiltza, en els assajos realitzats pel Fòrum Nacional, va ser derrocat pel moviment Independentista. Sovint he participat en convocatòries d'Iparralde, perquè he estat més còmode.

En els últims anys, no obstant això, no estic molt interessat a anar a aquesta mena de coses, i no és qüestió d'edat. Ja sé que fa molt més que un dia de proclamació del “Diumenge de Pasqua”, per a la majoria no és més que un dia normal de vacances. No obstant això, no és aquest el meu cas, ni el de les onze persones que he format part. Diria que estem en una espècie d'apatia: aporia. En el grec clàssic es defineix com a aporia: malestar, desgana, incapacitat per a gestionar contradiccions.

L'Aberri Eguna d'enguany crec que serà el primer de la nova Era Política. Dic “Cèrcol”, “encara que s'està utilitzant la paraula cicle “, els canvis que s'han accelerat en els últims anys donen per finalitzat el segle XX. Això influeix més en nosaltres mateixos i sens dubte pot reflectir aquesta sensació d'aporia.

És l'època de la política del segle XXI, per la qual cosa han sortit noves persones a la plaça. Per exemple, Imanol Pradales. El senyor Pradales no m'ha despertat gens d'interès, igual que podria ser un candidat simpàtic del PSE o del PP, si n'hi hagués. Perquè també té com a objectiu aconseguir el votant del PP. És prioritari mantenir el bastó de comandament del Govern Basc. Per a això rebutja definitivament la “línia sobiranista” i vol resoldre el problema amb els possibles votants en altres àmbits.

Pradales representa al sector més tecnòcrata del PNB, és una altra persona a la disposició de Repsol, Iberdrola, Armeria i altres lobbies. És a dir, si un Aberri Eguna es posés botes de muntanya, és un candidat que no té capacitat per a despertar la passió de centenars de seguidors que es reuniran en la Plaça Nova de Bilbao. Realment pensava que seria difícil que el PNB presentés a un candidat pitjor que Urkullu, però l'ha aconseguit.

Amb motiu de l'Aberri Eguna, reflexionem abans de mitjan segle XXI sobre la viabilitat del salt sobiranista a Euskal Herria

Però he posat més atenció en Pello Otxandiano. Vaig escoltar en la xarxa la seva presentació abans de publicar el llibre que acaba de publicar. Sessió d'una hora de durada amb escenografia cuidada, pedagògica davant els seus coneguts membres. Otxandiano té un perfil polític adaptat a la Nova Edat: ben preparat intel·lectualment al servei del seu grup, una parla tranquil·la, creïble. La reflexió que han presentat amb el seu nom és també sòlida, i crec que ha identificat perfectament les grans claus i reptes per al futur d'Euskal Herria. Però, desgraciadament, no crec que tingui moltes més possibilitats de despertar la passió dels seguidors que de Pradales. I evidentment, no em refereixo al carisma. Sovint, els dirigents polítics amb mancances intel·lectuals, ètiques i estratègiques es disfressen de carisma. Pello no és així, reemplaça el seu possible carisma per la seva actitud i preparació. Jo crec que el problema està en un altre lloc.

Sortuk, a través d'EH Bildu, ha aconseguit l'hegemonia del camp sociològic molt divers (i és) al Sud. Desactiva la iniciativa de la resta de partits que van formar EH Bildu. Perquè, paradoxalment, EH Bildu també ha menjat Sortu. EH Bildu tindrà bons resultats en les eleccions al Parlament de Gasteiz. L'espai que han deixat els altres agents és molt gran, i encara que la desactivació sociopolítica augmentarà l'abstenció, tindrà una gran representació, potser també la dels votats.

Però aquesta victòria té la seva contrapartida. No obstant això, EH Bildu obtindrà els vots dels diferents àmbits sociopolítics, portant a una sola estratègia la capacitat transformadora d'aquest ampli espai sociopolític. Per tant, reduirà de facto la diversitat ideològica amb rigor estratègic. El camí que ha seguit per a aconseguir l'hegemonia d'aquest espai sociopolític ha deixat enrere altres possibles, viables i necessàries estratègies.

EH Bildu ha creat una eina eficaç en la mesura dels polítics professionals, però aquests trens que poden ser útils per a arribar a determinats espais de poder són perjudicials per a molts altres agents i, sobretot, per a altres línies de lluita imprescindibles. Perquè l'actuació possibilista que ha triat EH Bildu ja ha generat col·lisions amb alguns moviments populars i en més d'una ocasió amb la majoria sindical.

Otxandiano va dir bé en el seu bateig públic: no coneixem el futur, cal viatjar en l'era de la incertesa. Per això necessitem estratègies flexibles. Mantenir les estratègies del passat suposarà un fracàs a mitjà termini. La crema de “alguns vaixells” per a aconseguir una victòria a curt termini pot causar danys irreparables. La reinvenció de l'autonomisme no és viable ni convenient, el possible procés de regeneració de l'Estat espanyol no és responsabilitat dels bascos independentistes. Diuen que la paciència és un bon assessor, però quan els canvis s'acceleren i aquests canvis neguen alguns futurs possibles no hi ha temps per a la paciència.

EH Bildu a la Comarca de Pamplona, per al Parlament de Vitòria, tindrà el millor resultat electoral que ha aconseguit l'Esquerra Sobiranista, el major nombre d'electors i alliberats de la història, però, de pas, el menor grup de voluntaris de tots els temps. S'ha incrementat la bretxa entre polítics i ciutadans, també aquí. L'aprovació dels tres àmbits administratius que han dividit el País Basc ha incrementat la bretxa entre els ciutadans d'aquests tres territoris. Si l'actuació política sobre la divisió territorial no és l'eix, podria perdre's la viabilitat estratègica i geopolítica de la República Basca.

La Nova Era obre les portes a transformacions impossibles fa 20 anys: el procés de constitució de la República Basca; situar a Udalbiltza en el centre del procés institucional; empoderar a la ciutadania basca lliure; fer passos cap a una democràcia radical. No ens perdem en els laberints construïts per l'enemic, que no fem costat als promotors del règim de 78, que ens conduiran a un forat sense solució.

No mengem l'ham del PSOE, és només un tros de carn enverinada. Ha ajudat de moment a EH Bildu a aconseguir una alcaldia molt important, però és una excepció. Context: la necessitat de contribuir a la formació del govern de Madrid; la feblesa d'UPN, el mal alcalde d'UPN. Per contra, gestionar 267 milions (pressupost de Pamplona) o, per exemple, 484 milions d'euros (25.000 habitants menys que Pamplona). Per descomptat, del Govern Basc, una previsió de 18.000 milions per a 2025. El PSE per al Parlament de Gasteiz tindrà uns resultats baixos, uns 11 parlamentaris, però vendran al PNB la seva ajuda a un preu molt alt.

Enguany, de nou, no hi ha cap possibilitat de celebrar l'Aberri Eguna conjunt, i segurament no tindria molt sentit. Per contra, abans de mitjan segle XXI, fem una reflexió sobre la viabilitat del salt sobiranista a Euskal Herria. Si no obtenim tots els instruments jurídics que posseeix un Estat, no podrem abordar els reptes del futur pròxim i es perpetuarà la situació de dependència: cultural, geopolítica, socioeconòmica. No podrem adaptar-nos com a poble en un món tan complex i canviant.

Patxi Azparren