- A Europa, el 10% dels joves abandona els estudis, a Navarra el 10,8% i en la CAB el 6,5%. El nivell socioeconòmic influeix notablement en el fracàs escolar i els experts posen en el punt de mira els recursos que ofereix l'educació per a afrontar-lo: “No és l'alumne el que cedeix, és el sistema educatiu el que d'alguna manera expulsa a l'alumne”.
Aquestes dades reflecteixen a joves que, després de cursar l'ensenyament obligatori, no cursen ni Batxillerat, ni Formació Professional, ni cap altra formació reglada. El perfil d'aquest alumne? Nen, família de baix nivell socioeconòmic o nascut a l'estranger. “Si parlem d'un abandó primerenc dels estudis, sembla que la voluntat de l'alumne és la clau, però si parlem dels mecanismes que té el sistema educatiu per a la progressiva expulsió de l'alumne, posem el focus en el sistema educatiu, en la falta de capacitat del sistema de manteniment d'aquests alumnes”, diu la professora Silvia Carrasco en El Salton. Per exemple, la retallada en el finançament de l'educació pública significa una reducció dels mitjans per als alumnes amb necessitats especials i per als alumnes que necessiten ajuda.
Els recursos que té aquest alumne a casa –en l'entorn–, el nivell d'estudis dels pares i mares, la situació personal i familiar, les expectatives que s'han posat en ell per al futur… tenen molt a veure en el resultat, segons els estudis. L'anomenat fracàs escolar no és el fracàs de l'escola, sinó el fracàs d'una determinada organització social: alguns estan gairebé condemnats des del seu naixement i per això l'escola i la societat tenen un repte tan gran com per a afrontar la situació.
En relació al tema: