Arantza Zulueta, Jon Enparantza, Naia Zuriarrain, Julen Zelarain, Iker Sarriegi, Saioa Agirre, Nerea Redondo i Juan Mari Jauregi són els bascos i basques que seran jutjats per l'Audiència Nacional en el Suprem. Han estat ells els que han donat a conèixer el macrojudici en una roda de premsa celebrada a Bilbao. El judici començarà el 12 de juliol i en total la Fiscalia demana 77 anys de presó per als processaments, amb peticions personals d'entre 7 i 19 anys de presó. Saioa Agirre, Nerea Redondo i Juan Mari Jauregi han estat condemnats a 7 anys de presó per un delicte de col·laboració amb ETA, segons ha informat el Tribunal Suprem. La petició contra Naia Zuriarrain i Julen Zelarain és d'11 anys per integració. La Fiscalia acusa a Iker Sarriegi d'integració i demana per a ell 10 anys de presó. La Fiscalia imputa a Jon Enparantza i Arantza Zulueta la integració en el grau de direcció de la formació. Enparantza té una petició de 12 anys. A Arantza Zulueta també li imputen els delictes de dipòsit d'armes i explosius, i la seva contrària és la major petició de càstig: 19 anys.
Fora del temps
Els acusats han denunciat que el judici està “fora de temps i lloc” i han reivindicat que, en lloc d'obrir noves ferides, és hora de tancar les que encara estan obertes: "Ja és hora que els presos tornin a les seves cases. Ja és hora que s'aclareixin les conseqüències del conflicte i s'intentin tancar bé les ferides. Ja és hora d'anar a l'arrel del conflicte polític. Estem en una etapa d'obertura de noves oportunitats a la societat basca, a la llibertat, a la democràcia, per a arribar al marc de convivència democràtica que necessita la societat basca”
Operació 2010
Els vuit imputats treballaven en defensa dels drets dels presos polítics bascos quan, al costat d'altres cinc persones, van ser detinguts i detinguts. Les detencions es van produir en 2010, durant una batuda ordenada per Fernando Grande Marlaska. "Ens van posar potes enlaire les nostres cases i oficines, ens van registrar i ens van comunicar, ens van interrogar durant cinc dies i alguns de nosaltres sofrim greus tortures", han recordat. Han recordat que en aquella època l'esquerra abertzale estava "establint les bases per a construir un nou escenari polític sense confrontació armada" i "sempre buscant la desaparició de totes les expressions de violència a Euskal Herria". El judici se celebrarà 11 anys després, 10 anys després del cessament definitiu de la lluita armada per part d'ETA. "El 'so de l'espasa' de l'època, l'actual 'so de la toga'", resumeix la situació.