Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a Navarra, ha informat el Departament d'Interior. Aquesta mina, situada entre Beriáin i Undiano, era en l'època la fàbrica amb major nombre de treballadors de la província. Molts dels seus treballadors estaven organitzats en juntes de fàbrica i els seus representants es coordinaven amb altres fàbriques en les anomenades comissions obreres. Aquestes comissions van demostrar ser la principal forma d'organització del moviment obrer de l'època. Eren les Comissions Obreres, un moviment unitari poc o gens relacionat amb l'actual CCOO.
Mesos abans del tancament, les comissions obreres van presentar a la patronal un llistat de reivindicacions econòmiques i polítiques conjuntes per als treballadors de diverses fàbriques. Entre les reivindicacions figuraven la pujada salarial i el dret de reunió. El rebuig de la patronal a una vaga general va convocar als treballadors el passat 11 de desembre en molts punts d'Euskal Herria. A principis de gener, després de més d'un mes de vaga, van ser condemnats a dos mesos de presó per negar-se a abandonar la vaga sense treball ni cap salari. Davant l'agressió, els vaguistes van decidir no tornar al treball i van augmentar la seva aposta: van organitzar un tancament per a donar continuïtat al procés de lluita, que va durar quinze dies. La qüestió era qui aconseguiria el poder: si les forces de l'empresa i del règim o les dels treballadors organitzats.
En solidaritat i unitat, el 15 de gener es va convocar una vaga general de caràcter polític en tota Navarra amb l'objectiu de servir d'instrument de lluita per a donar suport al confinament i pressionar a la patronal i a l'Estat en relació amb les reivindicacions del moviment obrer. La vaga es va prolongar fins al final del tancament i ens va deixar: 20.000 vaguistes de 50 empreses, mobilitzacions diàries, tancament de botigues, vagues estudiantils... Va ser una lluita integral de tota la classe obrera.
Més enllà de dates, noms i llocs, la qual cosa hem de recordar i fer viure és el principi de solidaritat per a tots els membres de la classe treballadora, sense nostàlgia
Cal destacar que el grau d'organització dels participants en el tancament va ser molt alt, tant en els treballs previs al tancament com durant els quinze dies que va durar, i va ser un clar exemple de la maduresa del moviment obrer. En aquest sentit, destaca l'alt grau de conscienciació que en ell es va desenvolupar, aprofitant aquest espai de lluita per a la formació i el debat polític. A més, el confinament va tenir efectes negatius sobre el règim. Es tracta de la major empresa de Navarra, Potasses de Navarra, propietat de l'Estat. No es pot oblidar, d'altra banda, l'aportació que va fer la gran vaga que va acompanyar al tancament en la plena crisi del franquisme.
Entre les conclusions de la lluita, cal destacar la repressió dels caps contra els treballadors que es trobaven en el tancament. Tots van ser expulsats i castigats amb multa. No obstant això, gràcies a la solidaritat organitzada de la classe obrera, tant els companys de fàbrica com els veïns i amics, els represaliats van aconseguir obtenir un nou lloc de treball, pagar multes, satisfer les seves necessitats vitals mentre buscaven una altra ocupació... Tant en els moments de mobilització com en els de retrocés, la unitat de la classe treballadora va ser un exemple. El tancament va permetre que aquell conflicte, que venia des de la tardor de 1974, es destinés a una de les vagues més reeixides de les celebrades a Navarra. Gràcies a la solidaritat de classe, milers de treballadors de tota Navarra es van fer càrrec de la lluita d'uns treballadors d'una fàbrica. Els treballadors sabien que només sumant forces podien aconseguir els seus objectius.
Perquè, més enllà de dates, noms i llocs, aquest principi de solidaritat cap a tots els membres de la classe treballadora és el que hem de recordar i fer viure, sense nostàlgia, perquè puguem actuar amb solidaritat obrera davant tots els atacs dels empresaris i gestors d'aquesta societat capitalista en crisi. Efectivament, aquest principi aglutinava a les i els treballadors de llavors, el que els enfortia enfront de la repressió i les sancions que pretenien repartir, i aquest és precisament el principi que encara avui ens ha de guiar.
Imanol Kañamares, membre del Consell Socialista de la Comarca de Pamplona