Segons l'Associació Espanyola de Municipis contra la Despoblació, els municipis que estan per sota del límit de 200 habitants, a mitjà termini, tenen moltes possibilitats de desaparèixer. A Àlaba, excepte Treviño, hi hauria 317 localitats en aquesta situació, segons un nou estudi demogràfic presentat per la Universitat del País Basc. No obstant això, la diputada de Desenvolupament Econòmic, Innovació i Repte Demogràfic de la Diputació Foral d'Àlaba, Pilar García de Salazar, ha negat l'existència d'aquest risc. "A Àlaba no ha passat res d'això i estem convençuts que no succeirà", ha afirmat el diputat general d'Àlaba. Segons el diputat, les característiques del territori i el treball realitzat en els últims anys demostren que "la nostra realitat demogràfica mostra que Àlaba és diferent".

En la mateixa línia s'ha expressat la professora de Geografia Humana de la UPV/EHU María Cruz Porcal, que ha dirigit l'estudi de la UPV/EHU. "No es pot comparar el cas d'Àlaba amb la realitat de l'Espanya evacuada", ha dit el diputat foral.

Per encàrrec de la Diputació, la UPV/EHU ha analitzat el declivi de la població des del punt de vista dels 426 nuclis de població que componen el territori alabès, amb l'objectiu de despoblar i identificar a les poblacions en risc de desaparició. Han utilitzat l'escala subestatal per a evidenciar les diferències internes que s'amaguen en municipis o quadrilles molt àmplies.

Un total de 45 localitats es troben en greu risc, sobretot en les quadrilles de Mendialdea i Añana, així com en les perifèries d'altres quadrilles. En ells viuen 939 alabesos. Entre ells es troben Etxabarri-Kuartango, Jokano, Atiaga, Volta, Grevoleda, Guinea, Iñurrieta, Nograro, Marinda, Basquiñuelas o Basabe.

Anàlisi local per localitat

En la presentació de l'estudi, el diputat García de Salazar ha explicat que la Diputació ha volgut "detectar l'evolució demogràfica, la situació socioeconòmica i el nivell de risc de cada municipi per a prendre decisions amb detall i ajustar les seves solucions a la mesura de cada municipi".

El professor de la UPV/EHU, per part seva, ha destacat la metodologia "innovadora" que ha utilitzat a les aules, amb escales inferiors als municipis. Porcal ha assenyalat que és difícil establir una única tipologia de risc de la despoblació. "Es poden utilitzar moltes metodologies i el tema és complex, més encara quan s'han d'analitzar 426 localitats de característiques molt diferents", ha explicat l'alcalde de Vitòria-Gasteiz. Per tant, la classificació s'ha realitzat atenent una gran varietat de criteris, atesa una escala d'importància entre els factors causants dels riscos, i utilitzant estadístiques de les administracions han definit cinc categories, classificant les poblacions de risc baix i molt alt.

Així, la majoria dels municipis alabesos –el 28,87%– s'han situat en un nivell de risc mitjà. En el risc molt alt es troben 45 municipis –el 10,56%–, 109 municipis en risc alt –el 25,59%– i 144 en risc baix o molt baix. D'altra banda, si es tenen en compte els municipis, són dos els que es troben en risc molt greu: La Vall i Lagrán, al costat d'altres quatre enlaire risc: Kuartango, Valdegovía, Ribera Baixa i Arraia-Maeztu.

Baixa densitat demogràfica

Un altre dels factors de risc que destaca l'investigador és la densitat demogràfica. En 2019, onze municipis tenien menys de deu habitants per quilòmetre quadrat, dels quals cinc (Lagrán, Bernedo, Kuartango, Valdegovía i Peñacerrada-Urizaharra) tenien menys de cinc habitants per quilòmetre quadrat. Segons la Unió Europea, una zona està en risc de despoblació si la seva població és inferior a 12,5 habitants per quilòmetre quadrat.

"Els saldos demogràfics són més representatius que les densitats. De fet, el retrocés demogràfic dels últims 20 anys no és un fenomen general, ja que afecta sobretot els municipis petits i a les àrees de menor població. Els municipis que han sofert un retrocés demogràfic més notable són els més envellits, per la qual cosa la pèrdua de població es deu a la pèrdua de població més que a la migració", explica l'investigador de la UPV/EHU. En qualsevol cas, l'estudi constata que la tendència de retrocés entre 2001 i 2019 s'ha estancat, concentrant-se en les àrees perifèriques d'Àlaba allunyades de la capital.

En funció dels resultats de l'estudi, García de Salazar ha destacat que el Departament de Desenvolupament Econòmic de la Diputació està treballant en actuacions com l'habitatge, la promoció econòmica, la fiscalitat rural, infraestructures i transport o serveis públics i serveis bàsics.