La resolució del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, signada per Luis Javier Murgoitio Estefanía, ha anul·lat la sentència de l'any passat. Segons la resolució adoptada per ARGIA, “l'Administració Pública no pot exigir aquest requisit a tots els presentats, en perjudici del dret a l'ocupació pública dels qui no acreditin aquest perfil”. En definitiva, els drets fonamentals dels ciutadans per a accedir a aquestes places són “subdividits” per la demanda de basca, segons la sentència.

A costa de les resolucions que s'han produït en molts casos, més d'un ciutadà que no sap basc ha acudit als tribunals sol·licitant la retirada del perfil de basc com a empleat públic. També van arribar a judici les oposicions a la Fundació Uliazpi per a ser cuidadors, manifestant que l'exigència del basc és contrària a la Constitució espanyola i discriminatòria. Per contra, el jutjat de Sant Sebastià va respondre que precisament la pròpia Constitució espanyola considera el basc com a llengua cooficial en la CAB i que, per tant, per a garantir el dret dels ciutadans a utilitzar-lo, és legítim sol·licitar el basc als empleats públics.

En el plet van participar treballadors i representants del sindicat LAB com a part demandada. Després de la victòria de l'any passat, el sindicat va destacar que el perfil lingüístic és imprescindible per a respectar els drets lingüístics dels atesos i dels familiars, ja que en definitiva “només l'administració que pot treballar en basca garantirà els drets lingüístics de tots els ciutadans”.

Possibilitat de recurs

Davant aquesta última resolució, el sindicat ha recordat la possibilitat d'interposar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, en el termini de 30 dies, i que els serveis jurídics estan analitzant la sentència i els pròxims passos a donar, sabent que hauran de tenir en compte el que la Diputació i el Govern transmeten sobre aquest tema.

"Sens dubte –diu la secció sindical d'Uliazpi– aquesta sentència suposa un gran renou per a la política lingüística establerta per les nostres administracions, però sobretot per als nostres drets lingüístics".

Reaccions: "Una vegada més, el Tribunal fent política lingüística"

El Consell d'Euskalgintza i l'Observatori de Drets Lingüístics han qualificat la sentència com "molt greu" i han assenyalat que és un pas més en l'agressió del poder judicial: "Una vegada més, el Tribunal ha iniciat la política lingüística". S'han posat en contacte amb els responsables de la Diputació Foral de Guipúscoa per a mostrar el seu suport i han reivindicat la necessitat d'articular una resposta conjunta davant la "intervenció sistemàtica dels tribunals".

"En aquest cas, a més, els drets d'un dels sectors més vulnerables de la societat són els que es vulneren, amb necessitats especials de cures a conseqüència de diferències funcionals o problemes de salut mental. Tots sabem el decisiu que és la llengua per a rebre adequadament la vigilància", ha afirmat el secretari general del Consell Idurre Eskisabel. La directora de l'Observatori de Drets Lingüístics, Agurne Gaubeka, ha parlat en la mateixa línia: "Hem de recordar que tenint en compte l'objectiu principal de l'ens públic Uliazpi, en la convocatòria de places de cuidador/a publicada té especial rellevància adoptar mesures per a garantir els drets lingüístics de les persones usuàries del servei. Perquè, més enllà dels seus drets com a ciutadans, aquests drets estan especialment vinculats directament a la salut i el benestar d'aquestes persones".

Per a UEMA, la sentència és greu i retrògrada, recalcant que vulnera la legislació actual. La presidenta de la Mancomunitat de Municipis Bascos, Iraitz Lazkano, assenyala que la sentència està fora de temps i fora de lloc. “Una visió retrògrada de la sentència que, a través de les prohibicions, les penes i els tribunals, ha fet desaparèixer als bascos al principi i ens ha volgut condemnar posteriorment a ser ciutadans de segona classe. Sembla ser que alguns jutges encara no han entès que el basc és oficial en part del territori del basc. A Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, a més, s'han aprovat en els últims anys noves lleis sobre política lingüística i priorització del basc, i la sentència és contrària a elles. No compleix en absolut la llei 2/2016 i el decret 179/2019 que la desenvolupa”.