- Miri, els francesos han triat al lehendakari que tindrà com a líder en els pròxims cinc anys: jove d'edat, ex banquer i ex ministre, un gendre ideal per a molts, ple de contradiccions, terrible perquè portarà en gran manera reformes dràstiques a nivell econòmic i social, creador d'En Marche!, un moviment més heteròclit que un partit clàssic, que arruïna el tauler dels escacs de la política derrocant a l'esquerra i la dreta en la mateixa ona. L'onada del macronismo ens ha devorat, per desgràcia.
A més de l'elecció esperada d'Emmanuel Macron, una altra de les característiques d'aquesta votació és la immensa majoria de l'abstenció i el vot en blanc. Més d'una quarta part de la població s'ha quedat a casa durant aquest assolellat set de maig o no ha volgut córrer el risc entre la pesta i el col·lapse. Al llarg de la setmana s'han escoltat i llegit discursos semblants en premsa, carrer i anonimat dels autobusos. Cadascun ha donat la seva visió, greixant els mecanismes de la democràcia.
És evident que s'ha votat contra la senyora Le Pen, que en realitat ha perdut aquestes eleccions. No és que, en el fons, totes les eleccions són contràries a un candidat? Hem votat pel que ens agradava en el poder, en una beca molt o una sola vegada, suposadament… El 10 de maig de 1981 va sortir Mitterrand. Tots ens recordem del final d'aquesta dècada: el socialisme va obrir el camí al neoliberalisme. El psicodrama de les eleccions franceses no té medicaments i som condemnats a ser decebuts.
Els treballadors, la gent corrent, que no pertany a la classe mitjana, s'agiten avui. Han anat a votar amb molts dubtes i han fet soroll a una fera que pot ser que les absorbeixi fins a l'última gota de sang. Se suposa que governarà sobre l'austeritat de l'ordenança 49-3 i per sobre de les decisions parlamentàries: França no hauria de ser un signe –el lema de Macron– només per al cap del CAC40 i la minoria social més rica. Els polítics que continuen proclamant que són els representants del poble, els responsables de MEDEF, Angela Merkel i Jean-Claude Juncker estan contents amb aquesta proposta. No és un bon senyal.
Enviant a Macron a l'Elisi als francesos (Els français sont donis veaux, deia De Gaulle azeria), han demostrat que no desitgen a cap líder que governi amb odi, por manipulada i còlera cap als forasters i les diverses parts de la societat. I la joventut també pot aportar idees enèrgiques. En els mesos següents a la vista. Ens trobarà al carrer si té la intenció de fer passar les lleis antisocials.
Quan l'himne d'Europa s'ha acostat a peu fins als vessants de la piràmide del Louvre, en plena foscor, per a les seves sostenedores, ha sacsejat el panell d'imatges (i sentiments viscuts) que havíem vist abans en nosaltres.
Mentrestant, té 31 però no té mans.