argia.eus
INPRIMATU
Veterans esportistes d'entre 25 i 35 anys, la majoria dels corredors de la Behobia-Sant Sebastià que acaben en urgències
  • El que sol acabar en situacions d'emergència no és perquè no estigui preparat per a una carrera de 20 quilòmetres; per contra, la majoria són homes acostumats a fer esport, de 25 a 35 anys, que volen marcar-se per anar a l'encontre. Així ens ho ha assegurat un metge de l'Hospital Donostia. El dia de la Behobia-Sant Sebastià ens ha parlat de la situació que es viu en les urgències, del debat dels reconeixements mèdics, de la importància del temps…

Mikel Garcia Idiakez @mikelgi 2024ko azaroaren 06a
Lasterketa egunean 20 gradutik gora egiten baditu, "kopuru handi batek bukatzen du ospitalean". Mikel Ortega / Flickr

Com afecta la Behobia-Sant Sebastià als serveis d'urgències de l'hospital? “Si baixa de 15 graus, a penes influeix; si tenim temperatures de 15-20 graus, notem alguna cosa; i per sobre dels 20 graus, una gran quantitat acaba en la nostra terra. L'efecte de la temperatura és total”, ens assegura un metge de l'Hospital Donostia que coneix molt bé la situació (però no pot parlar en nom d'Osakidetza, no vol registrar-se). Sobretot, el dia de la carrera afecta a dos serveis: Urgències i Unitats de Vigilància intensiva.

Ens conta que 2011 va ser un mal any, és a dir, que molts corredors van acabar en urgències, i que 2015 va ser un mal any. La temperatura va aconseguir els 27 graus en aquest any. Llavors van començar a organitzar el dia, a incrementar els mitjans personals i sanitaris per al dia de la carrera, a afinar el protocol… per a estar preparats davant el que pugui succeir. Les ambulàncies medicalitzades, per exemple, són nombroses, com les de Creu Roja i la DYA.

"La policlínica té una capacitat limitada i sobretot el servei d'atenció als casos més greus és molt limitat, per la qual cosa molts d'ells es destinen a Osakidetza"

Els corredors, en comprar el dorsal, paguen una assegurança mèdica i l'organització de la carrera té un conveni amb Policlínica, però molts corredors no acaben en Policlínica, sinó en el sistema públic de salut (hospital Donostia): “La Policlínica té una capacitat limitada i sobretot el servei d'atenció als casos més greus és molt limitat, per la qual cosa es destinen a Osakidetza”.

Hem portat al debat les declaracions que recentment hem llegit al cardiòleg Juan Carlos Portugal: “La gent està participant en les carreres per a les quals no estan prou preparades, a aquestes carreres se li està perdent el respecte als [20 quilòmetres de tornada]”. No obstant això, el nostre interlocutor no comparteix la realitat que ha vist en Donostia-Sant Sebastià: els joves que estan acostumats a fer esport i que estan preparats per a fer una carrera de 20 quilòmetres són els que més acaben de fer en cas d'emergència, tocant el rellotge i la marca i estirant el cos fins al final amb un cop de calor. “El cop de calor afecta al cervell i es desplomen. Fixa't, el corredor pot tenir dos problemes: un cop de calor, i aquest és el 90% dels casos que atenem derivats de la Behobia-Sant Sebastià, i el de cor, només el 10% dels casos, encara que aquests últims són més cridaners i tenen major repercussió mediàtica”.

"El corredor pot tenir dos problemes: cop de calor, que és el 90% dels casos que atenem derivats de la Behobia-Sant Sebastià, i el de cor, només el 10% dels casos"

Reconeixements mèdics, sí o no?

Per això també és crític amb els qui diuen que el reconeixement mèdic és necessari. En les carreres de França es demana un reconeixement mèdic, però el nostre interlocutor diu que l'examen serveix per a detectar problemes cardiovasculars, infarts, i no per a evitar la gran majoria dels casos (cops de calor). “Però sovint, saps què hi ha darrere dels reconeixements mèdics? Un gran negoci. I quina casualitat, aquest cardiòleg que m'ha esmentat, recomana els exàmens cardíacs en l'entrevista”.

Massa gent corrent?

En una carrera massificada amb més de 25.000 corredors, les dades són espectaculars en tots els àmbits. Quant al sistema sanitari, pot ser una petita quantitat percentualment que acabi en urgències, però en números absoluts és una quantitat molt a tenir en compte, i per això reforcen els serveis. Llavors, convindria reduir la participació de la Behobia-Sant Sebastià? “No, perquè aquesta carrera és més beneficiosa per a la salut que el mal que produeix. El que cal fer és canviar la manera de córrer i la cultura, en lloc de córrer mirant al topall i el rellotge, ajustar el ritme segons el cos, el temps i la temperatura, i saber jubilar-se. La Behobia-Sant Sebastià és una carrera popular, perquè hauria de ser veritablement popular”.