L'exercici se celebrarà del 15 al 25 de maig de 2025, durant onze dies, segons han anunciat Topagunea, el Departament de Cultura del Govern Basc i Euskarabidea del Govern de Navarra. Amb aquesta data també volen girar Euskaraldia amb la Korrika que se celebra cada dos anys, i així cada any seria l'un o l'altre.

Consideren que el basc és efectiu i que suposa canvis en els hàbits lingüístics. També s'explica per què canvia la data: com a exercici social, a la primavera hi ha més gent que camina pel carrer, per la qual cosa és més eficaç.

A més, l'organització ha destacat que la xapa que s'utilitza per a participar en l'activitat es veurà més tendra a la primavera: “La xapa és un element imprescindible en l'exercici. La xapa permet el mateix exercici, mostrant una actitud de parlar o escoltar en basca, la qual cosa redueix considerablement l'estrès lingüístic”.

“Canvia els hàbits lingüístics”

Després de les tres edicions d'Euskaraldia, s'han realitzat estudis sobre els resultats i, segons ha explicat el president de Topagunea, Irati Iciar, “han demostrat que en tota Euskal Herria milers de ciutadans han canviat els seus costums lingüístics i han fet un salt al basc gràcies a Euskaraldia: família, amics, centres de treball i relacions amb desconeguts”.

Segons Iciar, l'ús del basc ha augmentat amb l'exercici “i ha normalitzat i legitimat socialment alguns usos fins llavors poc habituals”. Segons les dades aportades, les converses entre bascos han passat del 63,9% al 78,9% després dels exercicis, proporció que ha arribat fins al 85,9% al llarg d'aquests.

Així mateix, amb el basc, els euskaldunes amplien la primera paraula en basca amb més facilitat, segons ha explicat Iciar: els que abans parlaven en basc eren el 55,8% abans de l'exercici i el 75,9% després de l'exercici, o els que mantenien el basc en les converses bilingües eren el 44,6% abans i el 76,6% després.

Segons la consellera de Cultura del Govern Basc, Euskaraldia reuneix un ampli consens, i aquesta és una de les seves principals fortaleses. “En Euskaraldia es reuneixen persones o entitats que poden tenir diferents perspectives en molts àmbits. Aquesta convergència té una força multiplicadora que serveix per a atreure a molts que estan lluny del basc”.

Per a Javi Arakama, director d'Euskarabide, l'objectiu d'Euskaraldia és consolidar o canviar els hàbits lingüístics a favor del basc: “Aquest és el seu objectiu i a això es limita. Per tant, Euskaraldia no és la cura de totes les necessitats i malalties del basc”. També ha subratllat que l'organització és complexa i ha aportat un model de governança innovador i interessant: “Estem convençuts que la col·laboració i l'adhesió pràctica de ciutadans, institucions i entitats són la base fonamental per a l'avanç del procés de revitalització del basc”.