El 20 de gener Talaia Feminista ha presentat el dossier de 2024 en la llibreria Llibres Louise Michel de Bilbao. Aquest document, fruit d'una anàlisi feminista, aborda les dinàmiques sociopolítiques de l'últim any des d'una perspectiva feminista; les formes de violència, les resistències i els possibles horitzons transformadors. El contingut es debatrà en la Trobada Talaia Feminista, que se celebrarà el pròxim 1 de febrer en la Facultat d'Economia i Empresa de Sarriko (UPV). En paraules de Yolanda Jubeto, membre del grup, “Talaia Feminista segueix endavant. Una bona notícia, la dona* independentista i/o sobiranista que ens sentim part d'aquesta comunitat que treballem per a somiar i aconseguir el País Basc feminista”.

L'anàlisi s'estructura entorn de quatre eixos principals: la violència masclista; el territori; les guerres i els conflictes armats; i l'extrema dreta. També tracta temes com les polítiques públiques d'igualtat i la salut mental.

Violència masclista: institucionalització i nous reptes

L'informe assenyala que la lluita contra la violència masclista està cada vegada més “institucionalitzada”, amb “conseqüències tant positives com negatives”. Segons els autors, aquest procés ha permès visibilitzar el problema i establir marcs d'acció, però també ha generat contradiccions. A més, el moviment feminista, que és “plural i interseccional”, s'enfronta a reptes com l'ús de les xarxes socials, la creixent sensació d'inseguretat i l'enfortiment de la impunitat. “Constatem que la violència sistèmica s'ha reorganitzat, recorrent a les formes més explícites i desvergonyides, i utilitzant nous tipus de violència implícita i simbòlica”, han destacat Begoña Zabala i Amaia P. Orozko.

Territori: entre la crisi ecològica i la resistència

El sector agrari va sofrir importants mobilitzacions en 2024, reflex d'una “profunda inquietud” en el medi rural. El dossier alerta sobre la consolidació de megaprojectes no consensuats democràticament, definits com a “violència territorial”. Per contra, també s'estan organitzant resistències des de l'agroecologia, l'ecofeminisme, les mobilitzacions contra els macroprojectes i la proliferació de cooperatives i comunitats energètiques. Han subratllat la importància de lluitar per una sobirania ecofeminista que “integri” la terra, la vida i els cossos, reivindicant el “dret col·lectiu a l'alimentació”.

Guerres i conflictes armats: impactes globals i feministes

Han destacat l'increment dels conflictes armats i la despesa militar, així com l'augment de la despesa militar que suposen, i la normalització dels discursos militaristes. Segons el dossier, aquests contextos intensifiquen les migracions forçades i agreugen la violència masclista i sexual. Per això, consideren fonamental recuperar la tradició de la mobilització antimilitarista a Euskal Herria i l'activisme feminista. En primer lloc, “per a visibilitzar les responsabilitats i denunciar la connexió entre les guerres, el patriarcat, el capitalisme i el colonialisme; i en segon lloc, per a donar cos al feminisme internacionalista i antimilitarista”.

Expansió global de l'extrema dreta

El document adverteix de l'avanç de l'extrema dreta a Europa, “alimentada per les sensacions generals de menyscapte i por provocades pels processos de precarització de la vida”. A més, han subratllat que aquest corrent utilitza de manera instrumental el feminisme i les dones, alhora que impulsa una reacció antifeminista. “És urgent reconèixer que l'extrema dreta ja està al País Basc com a ecosistema, però que encara existeix una arquitectura sociopolítica que permet canalitzar el sentiment d'oposició al sistema per altres vies”, han afegit els autors.

Després de la presentació de l'estudi, Kizkitza Gil de Sant Vicent ha destacat dos temes del dossier: polítiques públiques d'igualtat i salut mental. El primer de febrer ha plantejat preguntes que abordaran en el Talaia Unea sobre l'eficàcia de les polítiques d'igualtat i la capacitat de transformació. També s'ha referit a la politització del problema de la salut mental i ha suscitat el debat sobre les vies per a “abordar de manera col·lectiva” el sofriment mental.

Talaia Feminista ha conclòs que "l'acumulació de resistències" al País Basc és una de les claus. Segons el grup impulsor, “la seva socialització és tan important com realitzar una anàlisi feminista rigorosa, amb l'objectiu d'impulsar la transició feminista a Euskal Herria”.

El dossier complet ja està disponible en el seu web i el termini per a inscriure's en la trobada està obert fins al dia de l'esdeveniment.