L'any passat les dones vam fer un gran pas en sortir al carrer, i no va ser un cop d'un dia. Queda clar que aquest cop ha durat i s'ha consolidat. El resultat de tot un any de treball ha quedat al descobert.
Entre les persones que s'han vist al llarg de la jornada destaquen persones de totes les edats, entre elles pensionistes, reivindicacions intel·ligents, ideològiques o humorístiques; un col·lectiu que ha estat esborrat de la història que s'ha escrit al llarg dels segles i que s'ha tornat visible.
El treball d'anys ha portat aconsegueixo un gran assoliment: les reivindicacions del feminisme han passat de pertànyer a una quadrilla de dones a les reivindicacions d'una societat àmplia. Perquè la perspectiva feminista reuneix totes les opressions: obreres, racials o de gènere. Per tant, el feminisme necessita molta més gent que la meitat de la població d'aquest planeta, tots els que ens quedem fora de l'estereotip que ha construït el sistema capitalista-hetereopatriarcal, per a exigir i aconseguir els drets negats.
Només tinc una queixa: la presència del basc no ha estat suficient. Quina llàstima! Hauríem de reforçar el lema “Dona* i basca, dues vegades rebel!”.
Tot l'any per al pròxim M8. Tots nosaltres, tots els agents, hem de continuar fent polítiques veritables i feministes. Fent passos, entre altres coses, per a evitar les desigualtats que genera el treball de cures i aconseguir drets. Perquè el feminisme pot aportar molt en la revolució d'aquest sistema.