El Conseller de Medi Ambient, Iñaki Arriola, va presentar en la Diputació Permanent el dia 18 de febrer les següents dades: "L'entrada de residus de construcció amb fibrociment, és a dir, que contenen amiant, ha crescut de manera constant en l'abocador de Zaldibar: En 2012 es van emetre 337 tones i en 2019 es van emetre 4.253 tones. En total 16.148 tones, el 0,57% del total de residus de l'abocador".
L'empresa Abocar Recycling 2002 va rebre per primera vegada en 2007 l'Autorització Ambiental Integrada (AAI) per a l'abocador de Zaldibar, la qual cosa no autoritzava l'abocament d'amiant. Autoritzava l'abocament de "materials d'aïllament" (número 17 06 04 de la Llista Europea de Residus), però no de "materials de construcció que continguin amiant" (número HEZ 17 06 05).
En 2013 el Departament de Medi Ambient del Govern Basc va modificar l'Autorització Ambiental Integrada (AAI) de l'abocador de Zaldibar i va renovar l'autorització. ARGIA ha obtingut el document de l'AAI 2013, en el qual apareix l'amiant en la llista dels autoritzats, amb el número HEZ 17 06 05. Des del punt de vista de la transparència, és de denunciar que l'Autorització Ambiental Integrada 2013 no estigui pública.
Segons ha indicat Arriola, aquests residus d'amiant emesos en 2012, de 337 tones de fibrociment, s'han pogut determinar que van ser abocats fora d'autorització. Entre els IBB de 2007 i 2013 no hi ha cap document en el qual s'indiqui que aquest abocador de Zaldibar comptava amb autorització per a contenir amiant, ni fet públic en el Butlletí Oficial del País Basc, ni a l'Ajuntament de Zaldibar.
Es tracta d'una qüestió de transparència, ja que les tones d'amiant emeses en 2012 per l'empresa Abocar Recycling no van ser objecte de cap sanció.