El primer judici contra Iparragirre en l'Estat espanyol va tenir lloc en l'Audiència Nacional de Madrid els dies 8 i 9 de juliol, i la fiscalia demanava 122 anys de presó: 30 anys per assassinat, 80 anys per temptativa d'assassinat -quatre per cada ferit greu en l'atemptat, 20 anys-, i 12 per tinença d'explosius. Així, el magistrat s'ha sumat a la petició de la Fiscalia, que ha negat els fets.

Iparragirre, detingut a França en 2004 i relacionat amb ETA, va ser condemnat a vint anys de presó per un delicte d'integració en la direcció d'ETA. El passat 27 d'agost va concloure la condemna, però mentre encara estava a la presó va ser denunciat en la presó de Reau per la Plataforma pels Presos d'Eskoriatza i la dinàmica Kalera Kalera d'antiaigua de Donostia. Després de ser extradit a Espanya, ha passat els últims deu mesos en la presó de Brieva, en el mòdul d'aïllament del centre penitenciari.

11 causes obertes

Contra ell hi ha dotze causes obertes, i la d'avui ha estat la sentència del primer judici, que ha quedat en suspens. En aquestes dotze causes es recullen, segons la defensa, totes les accions que se li imputen a Iparragirre en la seva trajectòria: del comando Llaurava, del comando Madrid, suposadament responsable militar de l'organització... Ja es coneixen les dates dels dos judicis que se celebraran a l'octubre i al gener del pròxim any.